Són esgarrifoses les imatges d’un supramacista blanc atropellant indiscriminadament una multitud d’antiracistes a Charlottesville (Virgínia), que va provocar una víctima mortal. L’origen dels violents incidents –com ja sabran– és la marxa de neonazis i supramacistes blancs en protesta per la retirada de l’estàtua del general confederat Robert E. Lee, considerat el símbol de  la defensa de l’esclavitud i el racisme als Estats Units. Esvàstiques, litúrgia feixista, salutació a la romana, simbologia nazi, etc.
 
La notícia ha coincidit amb una altra de menor transcendència a Dresden (Alemanya), on un ciutadà nord-americà va ser apallissat per fer salutacions feixistes i cridar proclames nazis, un fet que és delicte a Alemanya. La víctima no està greu i es busca l’atacant per l’agressió. Un és un fet multitudinari i l’altre aïllat. Un passa en un país on no és delicte i l’altre en un que sí que ho és. 

I també passa aquí; sense condemnes ni escarafalls. Fa pocs dies, per exemple, davant la comissaria de la Guardia Civil també es van veure algunes insígnies feixistes de manifestants de diversos grupuscles d’extrema dreta. Encara no sé per quina lògica, l’endemà alguns diaris de Madrid –i també alguns de Barcelona–  insinuaven que això de l’independentisme és una mena de desviació dels totalitarismes de l’Europa dels anys trenta. 

Només cal veure les imatges de Charlottesville perquè resulti inconcebible comparar l’independentisme i la seva expressió pacífica i cívica –cinc anys de mobilitzacions multitudinàries al carrer sense ni un sol incident– amb el neofeixisme. I he hagut de refrescar la memòria perquè no me’n recordava de la infinitat de vegades que, tot i això, ens han dit nazis.
 
Només fent una cerca ràpida, m’han sortit afirmacions de García Albiol, Juan Carlos Rodríguez Ibarrra, Rosa Díez, Luis Garicano, Rafel Catalá, Felipe González, Alfonso Guerra, Marcelino Iglesias, José Bono, Paco Vázquez, Esperanza Aguirre, José María Aznar, María Dolores de Cospedal. I periodistes, i dibuixants i fins algun bisbe.

És curiós que l’independentisme  sigui el destinatari d’aquestes comparacions tan manifestament equívoques però tan constants. La democràcia és les antípodes de qualsevol expressió feixista! Quan algú gosi tornar a fer comparacions banals amb nazisme tingueu present que ningú recordarà que, precisament, ahir va fer 77 anys que a Gestapo va detenir el president Lluís Companys a França i el va lliurar a les autoritats franquistes, que el van acabar afusellant. Un judici sumaríssim no reparat per l’Estat espanyol. És d’aquí d’on venim.  Així que, quan ens bordin nazis; oídos sordos.