Fa un parell de setmanes la consellera Rigau titllava de traïdors a Catalunya als diputats de Solidaritat. Era la seva resposta davant la intervenció d’un Toni Strubell que tornava a exigir per enèsima vegada el català com a única llengua vehicular a l’escola.  El pànic d’enfrontar-se a Espanya provoca aquestes reaccions inexplicables pròpies de qui pateix el complex d’esclau.

Però, malauradament, l’esclavatge no només es manifesta a l’hora de voler desqualificar absurdament a aquells dels teus que comparteixen la teva mateixa condició i volen alliberar-se. També es dibuixa amb les actituds servils per tal de complaure a l’amo. Això sí, pagades amb diner públic, amb els diners de tots els catalans. I és que segons hem pogut saber, el departament de Benestar Social del govern de CiU ha subvencionat amb  desenes de milers d’euros festasses espanyoles d’un calat cultural tant profund com la Fiesta del Potaje de l’Asociació de Mujeres Gitanas de Reus-Sonakay o La chirigota, noche flamenca i premios Andalucía de la FECAC, per citar-ne només un parell.

El govern del “millors”… criats d’Espanya, mira de tenir ben contents a les terminals colonitzadores del PP o del PSOE perquè encara pensen en una possible sublevació contra Catalunya d’aquells catalans d’origen andalús o extremeny. La seva és la Catalunya covard que vol acontentar tothom. Fins i tot, amb aquells que li manifesten un odi descarat com és el cas de la FECAC de Garcia Prieto. És una catalanitat derrotada i mesquina que, si calgués, es posaria barret cordovès i vestit de “faralaes”. Tot sigui per quedar bé i evitar que els titllin de racistes o d’excloents. Són incapaços d’exclamar que si volen “potaje” o “chirigotas” que s’ho paguin ells, com faria qualsevol mentalitat amb un mínim de dignitat.

Els dirigents de CiU no tenen ni la més mínima idea de com pensen la gran majoria d’aquests catalans que provenen de la immigració peninsular. Creuen que encara enyoren la festa del Rocio o les sevillanes. Saben que vol dir integrar-se a Catalunya venint d’una terra de latifundistes on es passava gana? Aquella gent va venir aquí amb una mà al davant i una altra al darrera, i Catalunya els va acollir tot donat-los-hi la possibilitat de guanyar-se la vida dignament. D’igual a igual amb els catalans de soca i arrel. Ara el que volen, quan veuen que a ells Espanya els roba i els menysprea igual que a qualsevol català de cinquanta generacions, és fer costat a aquella terra que els ha permès fer-se homes i dones dignes sense haver de llepar la mà de qualsevol cacic. Aquesta ara és la seva pàtria com tantes vegades poden constatar quan van al seu poble i els hi diuen: “ahí vienen los catalanes”.  

De la mateixa manera que només tres (tres!) famílies han protestat per la immersió lingüística, també serien quatre gats els que es manifestarien en contra d’anular les subvencions a xarlotades espanyoles com les que organitzen els comissaris polítics del PP o el PSOE. Potser no els agradarà als Pujol o els Puig, però els Pèrez o Ramirez nascuts a Còrdova o Almeria tenen més coratge que ells quan es tracta de plantar cara a Espanya. L’“olé” potser el cridaran només quan Catalunya sigui independent.