L'independentisme es prepara per a l'escenari que es crearà amb la sentència del Tribunal Suprem, buscant una estratègia conjunta per respondre a una més que probable resolució condemnatòria. Però també l'unionisme treballa la seva resposta. Immediatament després que es conegui el veredicte dels magistrats, passaran moltes coses. Una d'elles serà la batalla pel relat que es voldrà imposar. En el si del constitucionalisme, els diversos corrents respondran amb els seus propis relats. 

Ciutadans ja ha ensenyat les seves cartes. Ha optat -tampoc calia esperar altra cosa- per una línia de duresa extrema que busca una mena de linxament moral del sobiranisme. Els principals dirigents del partit pretenen embrutar la imatge de l'independentisme realment existent, que només pot ser democràtic i pacífic. Les acusacions de violència i terrorisme, la utilització d'un lèxic bel·licista ("comandos") i l'intent de barrejar la causa independentista amb ETA és ben matussera i deixa a la intempèrie el que pensen els polítics taronja dels seus potencials votants. Però té una finalitat clara: deslegitimar l'adversari per derrotar-lo millor.

Com tot el que fa Ciutadans, el càlcul electoral és obvi. La sentència s'espera a les portes d'una campanya electoral en què els d'Albert Rivera hauran d'esmerçar-se per no veure reduït el seu espai. Han decidit endurir el missatge i apostar fort per la crispació. Esperant, potser, les molles que pot barallar-se amb Vox i part del votant més radical que dubta entre ells i el PP. Si la sentència és dura, faran festa grossa i portaran fins al límit la seva alegria mirant d'encendre algun foc. 

Anar a Amer a treure llaços grocs. Fer un míting al poble de Josu Ternera pocs dies després de la seva detenció per la policia francesa. Passejar-se per Vic després de la detenció d'independentistes per la Guàrdia Civil. Mostrar una fotografia d'un atemptat d'ETA de fa 28 anys des del faristol del Parlament. Aquestes són les contribucions de Ciutadans al debat polític. Buscar la batussa, provocar el desordre i una particular dialèctica que deixa veure un tarannà de linxament. Amb aquest estil, la política, per dirigents com Albert Rivera o Inés Arrimadas, ja és un exercici impossible.