Carlos Rein Segura falangista d’americanes que semblen gavardines. Un cos menut dins una saca gran. Tot ho veu ample. La gran planúria. Guaita un bocí: 16.500 hectàrees. Fart West de la Terra Ferma. Segrià Uptown. Aquesta terra es grata l’esquena amb la Franja de Ponent. Rein, Senyor de l’agricultura franquista. Ministre collita de 1945. Aquí, veu l’occident català del futur: «El primer problema que se planteaba en esta zona y que ya está resuelto por el Instituto Nacional de Colonización, era el de comunicarla con las grandes vías que la rodean. Yo mismo he recorrido esta arteria, primer paso absolutamente preciso para la colonización de esta zona y que concluye al nuevo pueblo de Pla de Gimenells a punto de terminarse. La impresión que produce la presencia de los nuevos colonos y de sus familiares en lugares hasta hace poco de difícil acceso y casi despoblados, es grata y esperanzadora en extremo». Un nou segle per a l’Espanya ficció: pobles inventats, pintats.

Entre 1945 i 1970 es construeixen a l’Espanya franquista més de 300 pobles. Acullen 55 mil famílies. Paracaigudistes de la genètica misèria pàtria. Fills adoptats del Instituto Nacional de Colonización: Gen de conyac de laboratori franquista per redimir estèticament la pobresa. Agit-prop de «charanga y pandereta» per nacionalitzar, socialitzar la terra escollida per Déu. Molins de Quixot agrari autàrquic del segle XX. Somnis sense realitats fecundats per força com una Verge Maria de Ciment Virginal: «Pueblos blancos» (o «nuevos») a Andalusia, Extremadura, Castelles... I amb alguns escatxics totalment pensats, programats, estudiats a Catalunya. A Ponent, per on entra tot, neix Gimenells (i després Sucs): l’espermatozou blanc.

El 1945 el ministre Rein ja veu, «desde muy lejos, el nuevo pueblo de Pla de Gimenells con 85 viviendas completamente terminadas, todas distintas, huyendo de la uniformidad y adaptadas a las distintas necesidades familiares». 300 famílies en espera. Arriben d’Andalusia, Aragó. 1380 hectàrees nacionalitzades a punt per llaurar la pobresa real i collir riquesa de NODO irreal. I la història és llarga, complexa, confusa, controvertida, i no tot és com s’explica. El poble es va legitimar més per la suor humana, fosca, persistent, invisible que no pas per la propaganda vestida de blanc. El futur sempre té raó: el 1991 Gimenells i el Pla de la Font s’independitzen d’Alpicat i brota un nou municipi de la comarca del Segrià. Per cert, Gimenells és el poble de Dante Pérez.

Dante Pérez va ser alcalde de Gimenells de 2015 a 2018. De 1979 a 1983 va ser-ne Juan Pérez, el seu pare. I de 1970 a 1979, Melchor Pérez, el seu avi. Sí, una d’aquelles persones que va arribar al Gimenells blanc inventat pel franquisme des de Los Gallardos (Almeria). Fugint de la misèria genètica de l’Espanya on uns pocs tenen i uns molts no tenen: és ja una pedagogia nacional. Una escola atemporal. Deixava endarrere aquesta escola de masmorres i davant es veia una planúria de futur. Un Far West d’esperança. I així ha estat: generació darrere generació. Fins al seu net. I per què apareix en aquest article Dante Pérez? Perquè tot s’acaba.

Els inicis del 2018 Gimenells veuen com una una moció de censura fa fora de l’Ajuntament a l’alcalde Dante Pérez. Un home del PSC que a les eleccions del 21-D decideix anar la llista del PP per Lleida. Curtcircuit. Però Dante ja feia molt temps que era un saltimbanqui elèctric, un franctirador autàrquic, un pilot sideral vagant contra tot: l’agost passat després del treball sobrehumà del Govern català i els Mossos davant els atemptats terroristes de Barcelona va carregar arbitràriament contra el conseller Forn i el major Trapero. També li van fer «fàstic» els catalans que van votar l’1 d’octubre. O va acusar TV3 de «sectària» i «partidista». Dante volia ser una estrella i es va estavellar. Però si surt en aquest article és perquè aquesta setmana va fet un tuit que em va fer pensar. Diu la criatura: «Todos podemos hacer algo para combatir el nacionalismo, por ejemplo, diciendo siempre Lérida y Gerona». Cap comentari: tot es respon sol. Però em va sorgir una pregunta: com pot ser que un noi que va néixer aquí el 1986 sigui capaç de dir això? Ha anat a estudi? Realment ha aprovat totes les assignatures? Sap fer l’o amb un canut? I amb una esquadra? I amb un cartabó? Com és que no funciona el reconegut i popular sistema d’adoctrinament de nens catalans? Com és que la dictadura de la Catalunya supremacista ha permès que hagi arribat fins a alcalde? Què està passant?

Dante no està sol. Hi ha d’altres joves com ell a Catalunya. Nascuts aquí, educats aquí, amb totes les llibertats aquí. Amb tot donat aquí i que escupen, menteixen, ignoren i cada dia van a més, a més... contra la seva terra, contra els seus veïns. Contra tot. Fan apologia d’un analfabetisme existencial. Per que? Per què hi ha joves que estan més a prop d’haver-se educat al Instituto Nacional de Colonización de 1939 que a un país democràtic del segle XXI? Per què hi ha joves que sembla que prefereixin viure a pobles blancs inventats de dictadura i no a pobles de colors reals de llibertat? Per què hi ha a joves que no entenen que totes les persones, totes les societats, tots els països tenen dret al futur? Per què hi ha joves que no veuen que si no fos així ells no existirien?