L’Assemblea Nacional Catalana ho ha tornat a fer. En un altre moment difícil per l’independentisme, ha entomat la responsabilitat i el lideratge per proposar un camí que pot restablir el consens i portar-nos a la independència d’una vegada per totes. Aquest consens es vol bastir entorn un referèndum d’independència, que s’hauria de fer amb o sense acord amb l’estat espanyol i hauria de ser vinculant perquè els catalans decideixin definitivament.

Aquesta proposta ha generat dubtes a moltes persones: serem capaços de fer un referèndum? Tindrà legitimitat i reconeixement internacional? Hi participaran els partidaris de la unió amb Espanya? Totes aquestes preguntes són raonables i la realitat és que ningú en té la resposta perquè no podem veure el futur. Tanmateix, això no vol dir que no puguem intuir que el referèndum és la millor opció.

La victòria independentista del 27-S ens legitima per actuar com a estat. I hi ha una manera millor de començar a actuar sobiranament que  portant a terme les accions necessàries per celebrar i guanyar un referèndum d’independència?

Donem el dret a tots els residents a votar-hi, tinguin o no nacionalitat espanyola, perquè tots serem fundadors del nou país. Convoquem el referèndum i fem obligatòria la cessió de col·legis electorals i la participació de les persones escollides per les meses, sota possible sanció, com en unes eleccions normals. Definim a la Llei de transitorietat jurídica qui tindrà dret a la nacionalitat catalana i que aquesta es pugui sol·licitar ja, per crear un cens. Fem evident que una Catalunya independent serà millor per tothom instaurant una renda mínima de subsistència i aplicant la Llei 24/2015 d’emergència de l’habitatge que fou aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya.

Si no tenim diners perquè encara no podem recaptar tots els impostos, actuem com ho faria un estat sobirà: emetem deute i l’adquiriran la gent de Catalunya i els creditors internacionals intel·ligents. Catalunya és un bon negoci i val la pena apostar-hi fort.
Pot ser que tot això sigui difícil o fins i tot impossible. Però també pot ser que sigui més fàcil del que esperem. Mentre a Catalunya hi havia 2 milions de persones votant el 9-N del 2014, el Govern Espanyol deia que no hi passava res, i any i mig més tard, encara s’ha de jutjar al President Mas, al conseller Homs i a les conselleres Rigau i Ortega. Avancem i que l’estat espanyol ens vagi enviant citacions judicials per dos anys enllà.

Cada passa que donem, serà una passa més que no tornarem a fer enrere. Cada acció del Govern de Catalunya per a celebrar un referèndum ens aproparà a la finalització del procés. La pressió s’acumularà i un moment o altre l’Estat s’obrirà a negociar. Si fem el que vam dir que faríem, si fem el que ara toca, al final només ens espera la victòria. Per guanyar un país.