Ara els nostres partits ens tindran un parell de mesos distrets amb la formació del nou govern. No patiu, que se’n sortiran. ERC ja ha anunciat que vol una legislatura estable de mínim tres anys per prioritzar les polítiques socials i ampliar majories. El referèndum, declara el seu portaveu Sergi Sabrià, “és pantalla passada”. Del que es tracta és de gestionar l’autonomia.

Aquesta situació em fa pensar en un fragment de La solució Cambó de Francesc Pujols. Hi ha un moment en què Pujols diu que La Lliga i Acció Catalana seran els dos partits clau en la nova vertebració del país. “I els separatistes?”, li pregunta l’entrevistador. Aleshores Pujols recull unes antigues paraules de Prat de la Riba: “De separatistes, teòricament tots ho som, però pràcticament no n’hi ha cap”. 

Aquest serà l’horitzó disminuït i asfixiant dels propers deu anys. Un peix al cove esguardat per l’amenaça de la justícia espanyola i una possible entrada de Cs a la Moncloa (on PP i C’s competiran en jacobinisme i nosaltres només podrem queixar-nos i gesticular). Hem perdut un cicle polític i els mateixos que van gestionar de manera incompetent la força unilateral de dos milions de persones tornaran a governar. Sense ni una dimissió. Sense donar cap explicació. Amb un poble que els ha tornat a votar aquest 21 de desembre pensant sobretot en la repressió de l’Estat i que guardarà per sempre a la memòria l’amenaça de la violència.

I quines solucions sonen, per avançar? Gent com Francesc-Marc Álvaro parlen de crear un gran partit independentista com és l’SNP a Escòcia. Un partit —només recordo— que fa set anys que obté uns percentatges de vot molt semblants al "sí" al referèndum d’independència, en una mena de bloqueig etern. 

Crec que no ens hem de replegar sinó d’expandir. Que no hem de quedar mai a mans d’un sol partit. I que hem d’evitar com sigui convertir en establishment un moviment de ruptura com l’independentisme. Això només podria fer-se a costa d’oblidar el seu sentit i de trobar-nos com fa més de cent anys deia Prat de la Riba. “De separatistes, teòricament tots ho som, però pràcticament no n’hi ha cap”.