La història es repeteix. Gairebé 84 anys després del judici a Lluís Companys i membres del seu govern, consellers de la Generalitat tornaran a ser jutjats per rebel·lió. La causa al Tribunal Suprem pels fets d'octubre -sempre octubre- actualitza els dèficits del debat polític a Espanya, que continua judicialitzant la resposta a la qüestió catalana. Una simple lectura a la sentència del 1935 aclareix fins a quin punt es poden establir paral·lelismes en les dues causes. Sembla que el temps no hagi avançat. "El hecho que los procesados no hayan utilizado materialmente las armas frente al ejército no impide que su acuerdo y la declaración hecha al público por el presidente del Gobierno de Catalunya constituyan la rebelión militar”, relatava la resolució judicial contra Companys i el seu executiu. La inferida violència i la rebel·lió, i les apel·lacions a un "cop d'estat" apareixien en la deliberació d'aquell Tribunal de Garanties Constitucionals. Ara el judici es farà el Suprem, però els magistrats donaran voltes a les mateixes expressions. És el laberint espanyol.

Per ser fidel a la història, el nacionalisme espanyol ha tornat a exhibir bel·ligerància envers el republicanisme català en les hores prèvies a l'inici del judici als líders del procés. La manifestació d'aquest diumenge a la plaça Colón, menys multitudinària del que esperava l'extrema dreta espanyola, situa les coordenades del combat a l'Estat, amb la carpeta catalana com a arma llancívola. PP i Ciutadans han posat l'accelerador i Vox, gran beneficiat de la fotografia de les "tres dretes" a Colón, es frega les mans amb la quota de pantalla que li oferiran les sessions al Suprem.

En un febrer agitat, tots els actors intenten fixar posició. A la Moncloa, on es va esbufegar d'alleujament pel discret poder de convocatòria de Pablo Casado i Albert Rivera, ara es juga amb el calendari. La del calendari és la carta de més que Pedro Sánchez té al seu abast, un avantatge de càlcul en la pugna amb els adversaris. De moment, l'ha feta servir per pressionar l'independentisme -i també els barons del PSOE- amb un avançament electoral de discutida versemblança. Els barons han fet tot el possible per desgastar Sánchez, i ara reben l'advertència d'unes eleccions abans de les autonòmiques. El moviment permetria al president espanyol capitalitzar l'efecte Moncloa.

Però la filtració del 14 d'abril com a possible data electoral -just abans del debat de les esmenes a la totalitat als pressupostos que es farà al Congrés- s'interpreta, sobretot, com un intent d'orientar el vot d'ERC i el PDECat. El missatge és clar: un veto als comptes suposaria alinear-se al costat de PP i Ciutadans. En ple impacte emocional del judici, unes eleccions immediates també agafarien amb el pas canviat l'independentisme, especialment l'espai neoconvergent, que no ha resolt l'encaix amb la Crida de Carles Puigdemont. A més a més, uns comicis obririen el perill d'un canvi a la Moncloa quan arribés la sentència. Intentant esquivar la pressió dissenyada per Sánchez, la Generalitat recorda que l'escenari convida a tornar a la taula de diàleg, després de la teatralització del trencament. ERC i el PDECat farien bé de recordar al socialisme espanyol que són imprescindibles al Congrés. I que tot depèn de com d'ambiciós vulgui ser Sánchez.

Atenent a les imatges de la manifestació de diumenge a Madrid, es pot certificar que Sánchez surt del cap de setmana amb esgarrinxades però, en cap cas, malferit. La durada de la vida política del president espanyol es determinarà en uns comicis i no en el pols del carrer. El principal beneficiat d'aquest inici de febrer convuls és Vox. Santiago Abascal ja s'alinea en públic amb el tripartit de dretes, plenament normalitzat, i comptarà amb la quota mediàtica del judici, gran aparador del debat polític a l'Estat des d'aquest dimarts.

I l'independentisme, a què pot aspirar? Malgrat la falta d'unitat i les dissonàncies que es puguin evidenciar en les estratègies de defensa, el judici és la gran oportunitat per reforçar la credibilitat del projecte independentista davant la fabricació delictiva de les institucions de l'Estat, qüestionable com ha estat la instrucció del Suprem. En lloc d'atendre els drets polítics, la judicatura ha donat ales a l'extrema dreta, habilitada en la gran cita que serà el judici. En l'antítesi del missatge de Vox, l'independentisme s'empelta d'arguments. Després de 484 dies de presó ignominiosa, comença el judici... i arrenca la campanya.