El president Artur Mas assegura que si Catalunya obtingués el pacte fiscal no caldria prendre les mesures d’ajustament que ha adoptat el govern de la Generalitat. Que el país tindria déficit zero i s’acabarien les estretors dels serveis publics. Ho va afirmar durant el debat parlamentari del juliol sobre el pacte fiscal, i ho han repetit diferents dirigents de Convergència i d’Unió des de llavors.

Pot ser que sigui així. Caldria mirar en detall els números concrets, però està clar que un millor tractament financer alleugeriria la situació del tresor nacional, en major o menor grau. Llavors, sempre segons el discurs governamental, el Consell executiu no hauria de prendre cap mesura impopular per obligació, com passa ara. S’entén, doncs, que tots els ajustaments que hi ha hagut fins a l’actualitat són forçats i no pas fruit d’una concepció determinada del servei public.

Per tant, crec que estem en condicions de demanar al govern català uns compromisos pel dia després de l’aprovació del pacte fiscal. Em refereixo, per exemple, als següents: derogació de l’euro per recepta; marxa enrera a la pujada de les taxes universitàries; retorn als nivells anteriors a la crisi de les beques-menjador; anul.lació de les rebaixes salarials dels funcionaris i recuperació del muntant de subvencions a centres assistencials.

Crec que un compromís ferm d’aquesta mena donaria molta credibilitat al discurs del Govern. Serviria per aglutinar moltes més sensibilitats al voltant de la reivindicació davant de l’Estat central, i esvaïria sospites dels qui poden pensar que, a banda d’una qüestió de necessitat, en l’actuació del govern Mas hi ha també una voluntat ideològica de canviar de model socio-econòmic.