Saber què faràs amb les teves criatures aquest estiu és més complicat que fer un escape room a cegues i sense indicacions per l'auricular. Mentre la roda del sistema productiu gira, els col·les paren i tu et quedes més penjat que un fuet.
58 dies lectius per ser més exactes. Fins i tot més. Podrien ser uns dies per gaudir amb la família, dedicar-vos el temps que no us heu dedicat durant tot l’any. Podrien ser uns dies perfectes per descansar i desconnectar, si no fos perquè hi ha alguna cosa que no quadra.
Alguns en diuen sort: treballes, no estàs a l'atur, tampoc ets autònoma i tens 22 dies de vacances. 22. Les teves criatures, 58. Algunes en diuen llosa, d’altres parelles, el cas és que la tens (n'hi ha qui no i encara estan més fotuts), però en aquest moment ho agraeixes. També té 22 dies per regalar a aquells petits éssers que vau decidir engendrar.
Però encara que no coincidiu ni un dia, ni unes hores de lleure junts, tampoc suma. 22 + 22 =44. Saps que, encara que tinguessis coberts aquests 44 dies hauries de pensar en les vacances de Nadal, o en les de setmana Santa 2022. Hi ha qui prefereix posposar la decisió i fer un all in a l’estiu. La resta ja es veurà. Les més previsores ens deixem alguna cosa. Qui té criatures sap què són els imprevistos. Els mocs, els refredats o les revisions mèdiques poden aparèixer en qualsevol moment.
Fas els teus càlculs. Calculadora i calendari a la mà. Suor freda. Quines opcions tens? Les àvies i els avis del món són un salconduit cap a la victòria absoluta. Si en tens, es mengen part del marró. I no és la seva feina. Alguns ho fan amb orgull, per d'altres és quasi una esclavitud. Tota la vida cotitzant per quan arriba la jubilació continuar treballant amb les cures. Unes cures que es remuneren amb joia però no pas amb calés.
Cangurs i au pairs: l’opció de molta gent que no té la família a prop de casa i les seves criatures no són acceptades a casals d’estiu, o bé perquè viuen ben allunyats de la civilització. Una opció que precaritza altres dones (perquè no ens enganyem, majoritàriament ho són), i et convida a fer malabars amb l’economia de la llar. Si jo cobro 10 l'hora, tu 6 per cuidar els meus nens. És el que hi ha. És el que pots fer.
L'excedència, el permís sense sou, les reduccions de jornades. Una altra solució per a moltes famílies, i cada vegada en són més. I no només a l'estiu, també a continuació d'un permís que és totalment insuficient. Però això ja són figues d'un altre paner.
Què passa amb aquesta solució? Passa el mateix de sempre. Som les dones qui cobrem menys. Si ja la bretxa salarial se situa als 900 euros de diferència entre homes i dones, entre pares i mares en famílies heteronormatives, imagineu què passa quan en famílies amb dues persones adultes al capdavant una deixa de treballar.
Però, si parlem de conciliació a l’estiu, hem de parlar de casals i colònies. N'hi ha de mil maneres: d’anglès, d’esports, de ràdio, de natura, d’arts plàstiques… de debò, n’hi ha per avorrir! L’oferta és variada, però el preu és el que és. El preu de conciliar quatre setmanes a l’estiu és de 500 euros per criatura de mitjana. Si ja en tens dos o tres (de criatures), ja ni t'explico què val tot plegat!
El problema no és que els casals valguin un ronyó i part de l’altre. El problema és que no ens hem acostumat a pagar per les cures. Les cures són temps, són amor, són dedicació, és ensenyar i aprendre. Una feina que històricament han fet les mares i les àvies i que val tot l’or del món.
El problema és que no és una solució vàlida per tothom ni per totes les butxaques. I si agafem la calculadora, una altra vegada ho podem comprovar fent una operació senzilla de suma i resta. El problema no és només nostre, és un problema social.
El problema va de la mà d’altres problemes, de la falta de flexibilització de les jornades, de la baixa natalitat i les dificultats de les famílies a l'hora de conciliar, de les desigualtats socials i de gènere, de la poca concepció que hi ha de posar la vida i les cures al centre.
El problema és que la conciliació no hauria de ser un problema. Hauria de ser un dret de qualsevol persona. El dret de les criatures a estar amb els seus pares i/o mares. Els drets d’aquests pares i/o mares a poder estar per les criatures sense haver de renunciar a altres drets.
Poder conciliar és una batalla a llarg termini, entre altres coses perquè depèn del sistema productiu. A curt termini es poden oferir ajudes, beques, millores laborals… tot i que això seria tapar forats per minimitzar els mals. Potser ja va sent hora de pensar en la conciliació i canviar el model a llarg termini. I mentrestant farem el que podrem i com puguem. I si algú ens hi ajuda, doncs millor.
Conciliar a l’estiu val 500 euros
«El problema no és que els casals valguin un ronyó i part de l’altre. El problema és que no ens hem acostumat a pagar per les cures»
Ara a portada