És bon moment per recordar que la subjecció a texts sagrats implica interpretacions diferents i sovint contradictòries, per això la lletra reflexa la realitat no pas la inversa, la realitat es mutable i la lletra no es res més que una diapositiva temporal de la primera, aquestes reflexions al seu dia foren desenvolupades des de la vessant identitària pel gran escriptor Amin Maalouf, m’agradaria explicar que el mateix passa amb les normes que alguns països es donen i anomenem constitucions un corpus jurídic ben intencionat que sovint justifica el trencament de la convivència quan un col·lectiu religiós, ètnic o social imposa la seva hegemonia sobre la resta de ciutadans, la perversió de l’imperi de la llei destrueix l’estat de dret perquè mai la llei pot estar per damunt del Demos del que deriva la seva legitimitat i expressament la seva efectivitat.

Fa pocs dies recordàvem els luctuosos fets ocorreguts a Chiapas, el discurs que el president de Mèxic Carlos Salinas de Gortari va fer al 1994 era inequívoc: “Las acciones del Gobierno de la República se enmarcan en la Constitución. Se aplicará estrictamente la ley”, les massacres es succeïren, els observadors postmoderns no sabien definir-ho però si estimat lector parlem de crims constitucionals.

La mateixa casuística la trobem a Txetxènia o Iugoslàvia, en aquests conflictes els vicaris del federalisme imposaren a sang i foc la lletra constitucional a pobles jurídicament desarmats i amb la lenitat de la comunitat internacional, perquè del que es tracta com es va dir al seu dia al començament de les guerres dels Balcans era de restablir l’ordre constitucional, recordem que aquells a qui la comissió de pau de la Comunitat Europea exhortava a fer-ho era precisament els que defensaven la Llei es a dir l’Estat Iugoslau que gràcies aquesta patent de cors jurídica va poder iniciar la neteja ètnica més sagnant a Europa des de la 2GM, avui dia trobem de nou casos on els guardians de la Lletra imposen el mite constitucional sobre una realitat social que observen hostil des de torres d’ivori judicials, no us vull avorrir amb el procés català que es de sobres conegut si no fer referencia a un cas semblant al nostre malgrat la llunyania; la República de Xile té un passat paral·lel al Regne d’Espanya, un cop d’estat militar del que deriva una repressió en tots els àmbits de la societat i un fenomen el dels desapareguts no resolt malgrat la societat xilena sigui més conscient i madura que l’espanyola on encara hi han 120.000 persones per soterrar i cap responsable dels crims, però deixem el passat ja hi tornarem, llegint aquest punyent escrit de l’advocat Francisco Jara “La Constitución la esta matando” hom pot entendre millor el que he vingut explicant fins ara, el cas de la líder maputxe Francisca Linconao, dona de 60 anys, diabètica, a qui la justícia xilena li aplicat la llei antiterrorista i ha mantingut llarg temps en presó preventiva contra tota convenció internacional,  el paral·lel es clar amb l’acusació de sedició i detenció del regidor de Vic Joan Coma, els arguments dels magistrats xilens podrien ser els de l’Audiencia Nacional: “por estimar que sus libertades constituyen un peligro para la seguridad de la sociedad”.

La llibertat i tots els seus corol·laris xoca amb l’ordre constituït i aquest absolutisme legal permet aplicar el terror judicial sobre els dissidents catalans o maputxes, la mesura penal preventiva es justifica per dissuadir a la resta de ciutadans de qüestionar la Lletra, perquè  en definitiva el que ens vol dir la Constitució Pinochet-Lagos o la Constitució Fraga Iribarne-SoleTura es que hi ha una hegemonia que no correspon al Demos sinó a un cos restringit d’hermeneutes, però compte els mateixos que sacralitzen la norma suprema son els que justifiquen els crims de les dictadures per la seva simple i acrítica adhesió legal, no cal que ens referim als arguments de la defensa del “Juristenprozess“ sinó a un cas més proper del que vaig parlar en el meu darrer article, la infamant Llei d’Amnistia del 1977 i vici d’origen del sistema constitucional espanyol, cap ordenament jurídic pot bastir-se sobre la impunitat dels crims d’una dictadura perquè més tard o més d'hora la tensió democràtica provoca el reflux autoritari com estem veient els darrers temps a Catalunya i a Xile, per si algú en te cap dubte les declaracions durant la pasqua militar de la flamant de la nova ministre de defensa son indiciaries de que l’amenaça es ben real i que els lliberticides quan van prescriure l’article 8 de la CE1978 acompanyaven el dol amb alevosia.