Tots els fets històrics necessiten el pas del temps per adquirir, amb perspectiva, una mirada més pròxima a allò que van ser. La immediatesa no ho fa possible i, per això, cal que passin anys abans d’afrontar, amb millors garanties de veracitat, esdeveniments ocorreguts fa ja moltes dècades. Per exemple, el complot independentista contra el president Companys, el novembre de 1936, ara fa, doncs, 76 anys.

E. Ucelay da Cal i Arnau Gonzàlez s’hi han atrevit i acaben de publicar “Contra Companys, 1936”. Aquest és un tema sobre el qual, fins ara, s’havia passat de puntetes i existia, al seu voltant, una mena de pacte de silenci per fer talment com si mai no hagués existit. Quedava insinuat, això sí, en diferents obres, però mai no s’acabava de fer el pas per tractar-lo a fons, com ells han fet ara, aplegant en aquest volum editat per la Universitat de València, els diferents textos que nombrosos autors han anat escrivint al llarg dels anys, amb un introducció seva del màxim interès, sorprenent i transgressora, poc convencional.

La Catalunya en mans de la FAI, amb assassinats “incontrolats” i una Generalitat desbordada pel desordre necessita un cop de força. Sembla –sembla, doncs- que alguns sectors independentistes vinculats amb Estat Català, pretenen de fer un cop de força, matar els màxims dirigents anarquistes, els membres del govern de la Generalitat, inclòs el seu president, Lluís Companys, posar al capdavant del país Joan Casanovas, president del Parlament, i, finalment, proclamar la independència de Catalunya i situar-la fora del conflicte bèl·lic espanyol entre republicans i militars sublevats. Ras i curt, aquest n’és el resum.

Les conseqüències immediates van ser doloroses, un cop “frenat” el complot. Andreu Rebertés, Comissari General d’Ordre Públic, implicat presumptament en la conspiració, va ser cessat, detingut i el seu cos va aparèixer en una carretera, mort per arma de foc. Torres Picart, secretari general d’Estat Català, va ser destituït del càrrec i fugí a França, cosa que féu també Joan Casanovas. La tràgica mort del president Companys ha estat, sens dubte, la barrera més important existent fins ara per a accedir a conèixer la veritat dels fets, ja que ningú no en volia tacar la imatge, atesa la dimensió simbòlica que va acabar adquirint.

Al costat, però, del complot en si, hi ha altres fets que aconsellen la lectura del llibre. Per exemple, els informes diplomàtics, ara al descobert, d’estats com Gran Bretanya, França, Itàlia i Alemanya, en els quals la possibilitat d’una Catalunya independent  –sovint formant part de la mateixa República sobirana amb les Balears i el País Valencià- apareix amb tota naturalitat. I, també, altres episodis més tèrbols, com ara certs contactes d’independentistes catalans amb els nazis alemanys o els feixistes italians, amb un únic objectiu: trobar aliances per a la independència.

El llibre, que m’han demanat que presenti avui dijous, a les set del vespre, a la llibreria Laie de Barcelona, es llegeix com un thriller. Ben mirat, som com qualsevol altre país i tenim de tot i força, encara que fins ara s’haguessin fet esforços per obviar-ho. El pes de les qüestions personals, fins i tot sexuals, és prou important, en tot aquest afer, com per no menystenir res. En definitiva, un llibre que fa de bon llegir i que suggereix molts camps d’anàlisi  i investigació més aprofundides. Per exemple, la imatge de Catalunya davant del món i la política exterior de la Generalitat, en aquells anys convulsos.