Els rumors són especulacions no confirmades que es presenten com a certes amb l'objectiu de condicionar la percepció de la societat sobre un determinat tema. Com que es tracta d'informacions no contrastades poques vegades es difonen de manera oberta o apareixen en els mitjans de comunicació, però això no impedeix que s'estenguin de forma ràpida i sovint demolidora. Un col·lectiu que és víctima habitual del rumor són els immigrants. Es diu, per exemple, que reben tots els ajuts dels serveis socials, que acaparen tots els pisos de protecció oficial, que són majoritàriament incívics, que abusen i col·lapsen el sistema sanitari... També s'afirma que els negocis regentats per persones d'origen estranger tenen facilitats fiscals i actuen fora de la normativa. Quan es fan aquesta mena de comentaris tothom té un cosí, veí o amic que diu que ho sap de veres perquè li ha explicat no se qui que en té les proves. En realitat, però, les proves mai no apareixen. Per la senzilla raó que no n'hi ha: són tot mentides.  

Vegem unes quantes dades, per exemple, sobre prestacions socials. Punt u: no hi ha ajudes específiques per a immigrants o que els donin prioritat pel simple fet de ser-ho. De fet, l'any 2010 només un 5,5% dels residents estrangers de Barcelona van ser usuaris dels centres de serveis socials, i només el 15% de les sol·licituds d'habitatge protegit registrades pel Patronat de l'Habitatge eren de població estrangera. Pel que fa als alumnes amb beca menjador, segons el Consorci d'Educació de Barcelona només un 15,5% són fills de famílies d'origen immigrant. Parlem de sanitat? Sovint es diu que els immigrants abusen i col·lapsen la sanitat pública. Bé, segons dades de la Societat Espanyola de Medicina Sanitària (SemFYC) les persones immigrades van al metge la meitat que les autòctones. La despesa sanitària dels estrangers representa només un 4,6% del total de l'Estat espanyol. I segons la conselleria de Salut de la Generalitat, a Catalunya només el 7,3% del total d'intervencions quirúrgiques de 2009 es va fer a pacients d'origen immigrant. I sobre el civisme? Doncs bé, de 2006 a 2010, només el 18% de les multes per infraccions de l'Ordenança cívica de Barcelona eren per a estrangers residents a la ciutat.

Però el gran clàssic de la rumorologia sobre immigració són els negocis regentats per persones d'origen estranger, que se suposa que actuen impunement fora de la normativa i tenen facilitats fiscals de tota mena. Doncs bé: no hi ha ajuts específics de les administracions públiques per a comerciants de nacionalitat estrangera. De fet, segons un estudi de la Confederació del Comerç de Catalunya de l'any 2009, un 89% dels immigrants propietaris d'un comerç no té coneixements sobre els ajuts als quals tenen drets tots els comerciants. Hi ha qui dirà: “Però se salten la llei d'horaris”. Bé: no sé si saben que els comerços d'alimentació de menys de 150 metres quadrats poden obrir tots els dies de l'any excepte els festius de tancament obligatori, i a més ho poden fer sense limitació d'horaris. De fet, hi ha una cadena d'establiments anomenada OpenCor que basa el seu nínxol de negoci precisament en aquesta llei. El que passa és que sobre els senyors d'El Corte Inglés, propietaris d'aquests establiments, no és tan fàcil difondre rumors interessats.

Totes aquestes informacions no surten de cap perillosa entitat filocomunista com SOS Racisme o d'algun col·lectiu radical tipus Papers per Tothom. Són dades oficials fetes públiques per l'Ajuntament de Barcelona, en el marc d'una campanya anomenada Xarxa BCN Antirumors. Campanya que, per cert, pràcticament no ha tingut ressò en els mitjans de comunicació, els mateixos que, massa sovint, alimenten la rumorologia de forma irresponsable amb informacions alarmistes. Pensar i actuar davant dels rumors i els estereotips sobre diversitat cultural és un deure ciutadà. Contra el racisme banal, la millor arma és el coneixement, la informació i la intel·ligència. En el fons, el que importa és la veritat, que ja sabem que sempre és revolucionària.