ARA A PORTADA
-
Quan els barons del PSOE veien bé la singularitat catalana: quin va ser el compromís de Granada? Bernat Surroca Albet
-
Gestió forestal per prevenir incendis i moderació davant la «radicalitat»: les claus d'Illa per al nou curs Sara Escalera
-
-
Junts denuncia que l’Ajuntament de Barcelona ha fet campanya contra els pisos turístics a Gràcia només en castellà Redacció
-

- Eduard Voltas
- Periodista i editor
És el que passa quan la premsa no es dedica a explicar el que passa sinó el que vol imposar que passi, i a sobre volent fer veure que sí que està passant. Feia temps que el periodisme –un cert periodisme- no feia tant el ridícul. L’operació diàleg ha estat l’intent desesperat de determinades elits catalanes que han intentat crear allò que se’n diu un clima. Sorprèn, però, que no ho tinguessin una mica més parlat amb Madrid. Abans es coordinaven millor.
Els darrers esdeveniments també posen en un compromís aquells que des de Catalunya creuen o afirmen creure encara en la possibilitat de transformar Espanya en un sentit federal i respectuós amb la seva pluralitat nacional. Des de la sentència de l’Estatut de 2010, res del que ha passat, absolutament res, no fa pensar que existeixi una possibilitat entre un milió que l’Estat espanyol vulgui evolucionar en la direcció que demanava Catalunya en aquell text. Al contrari, els signes d’involució són constants i més que preocupants. Els catalans constatem dia rere dia que vivim en un Estat que no estima la nostra llengua, que viu la nostra cultura com una nosa, que ens drena fiscalment d’una forma exagerada, i que perjudica i fins i tot boicoteja la nostra economia.
La situació és tan greu que ja no són els independentistes els que han d’argumentar el per què de la seva posició, sinó aquells qui, contra tota evidència, continuen afirmant que Catalunya pot garantir la seva prosperitat social, cultural i econòmica mantenint-se sota sobirania espanyola. Em fa l’efecte que als federalistes els toca fer un exercici d’honestedat intel·lectual, perquè a la vista del que va passar amb l’Estatut, a la vista de les hegemonies polítiques i mediàtiques vigents a Espanya, i a la vista de les reaccions que provoquen a Madrid els plantejaments majoritaris del catalanisme, voler fer creure ara als ciutadans de Catalunya que és possible una reforma constitucional que resolgui el problema comença a adquirir la categoria d’intent de presa de pèl. Costa creure que s’ho creuen.
Nascut a Barcelona (1970), és periodista i editor. Ha estat redactor i cap de redacció a la revista El Temps (1991-1997), i ha dirigit les revistes Descobrir Catalunya (1997-2000) i Sàpiens (2002-2003). Cofundador del Grup Cultura 03, del qual va ser director de continguts. Ha estat vicepresident segon d'Omnium Cultural i secretari de Cultura de la Generalitat (2006-2010). Va exercir la docència a la Facultat de Comunicació Blanquerna durant vint anys (1997-2017). Actualment, és directiu a l'empresa privada i col·labora en diversos mitjans de comunicació. El podeu seguir al canal de Telegram.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.