La pandèmia continua totalment activa. Pensàvem que tindríem treva a Catalunya, a Europa, durant l'estiu però el virus està circulant i detectem brots i transmissió comunitària, sobretot entre les persones joves. Ara, per prevenir el confinament obligatori cal exercir el binomi llibertat i responsabilitat individual.

Les dades ens indiquen que l'expansió del virus SARS-CoV2 creix a tot el món, a l'hemisferi nord i al sud, en climes càlids i freds. Més de 15 milions de persones s'han infectats (i només es declaren les que tenen confirmació viral) i entorn de les 600.000 persones han mort. Probablement estem assistint, en línia, a una immunització pandèmica poblacional d'un nou virus, d'un nou hoste entre humans.

Serà necessari seguir el comportament de la Covid-19 fins que s'estabilitzi i baixi la corba  global de la infecció. Encara no sabem si és produirà una immunització de grup efectiva o caldrà esperar la disponibilitat  de vacunes segures i amb eficàcia.

USA, Brasil, Índia, Rússia i Sudàfrica són els països que més casos  i persones mortes han declarat. A molts estats desconeixem la verdadera situació de la pandèmia per falta de capacitat de detecció o per falta de transparència, inclosa la Xina.

La transmissió majoritària actual és social, familiar, entre grups amics, en lleure i laboral. Són els joves i els adults joves els grups poblacionals més exposats i els causants de la transmissió comunitària. Els motius són diversos. Són els grups d'edat amb més socialització, amb més activitat laboral i de lleure i també amb menys percepció de risc. Entre els nens petits la infecció és poc present i amb escassa capacitat de contagiar.
El comportament  actual és en forma de brots.

El concepte de "brot" en epidemiologia és una agrupació de tres o més casos d'una infecció amb vincle clar de transmissió entre ells. A Espanya hi ha declarats 369 brots i 281 actius. El 70% tenen menys de 10 casos. La causa més freqüent de transmissió són les reunions de grups familiars o d'amics, els espais lúdics tancats, i els llocs de treball. La transmissió laboral va lligada a condicions socials de precarietat i de dificultats per seguir recomanacions sanitàries d'higiene i seguretat en el treball. Els focus a Aragó i Catalunya vinculats a la recollida de la fruita per persones temporeres que viuen en habitatges de poca salubritat són un exemple. Així mateix les empreses del sector càrnic, escorxadors especialment, són de més risc. Estudis avalats per la literatura científica ho indiquen.

Catalunya ha declarat més de 88.000 persones amb virus demostrat i més del 6% de la població de Catalunya amb simptomatologia clínica, des de l'inici de l'epidèmia. Més de 12.000 persones mortes. En alguns territoris la xifra de casos supera el 10% de total de la seva població.
 
La primera onada va començar probablement a finals de l'any 2019 i lentament  va anar creixent durant gener i febrer. Des del març es constata un creixement exponencial molt ràpid.  La major gravetat,  els ingressos a les unitats de crítics i l'alta mortalitat es concentraren els mesos de març i abril i va anar baixant des de maig i juny. El confinament total va permetre frenar la transmissió i coincidint amb el desconfinament va tornat a créixer.

Des de Sant Joan tornem a tenir evidència de brots. Les mesures recomanades d'higiene, distància i mascareta són seguides de manera desigual per franges d'edat. El menor seguiment d'aquestes es troba entre joves i adults joves. Les persones grans i més grans segueixen amb més rigor les accions preventives. Les persones amb risc (edat, malalties i factors de risc) tenen més consciència.

Més enllà de l'ús individual de la llibertat, amb responsabilitat, també hi ha determinants socials que fan que els joves i adults joves siguin grups de població amb més possibilitat de transmissió. Són persones amb més necessitat de mobilitat i de relació degut a l'activitat laboral. També són més consumidors de lleure. Aquests elements a Catalunya expliquen els brots. Els més importants actualment al Segrià, a BCN ciutat, a la zona metropolitana sud.

Ara el SARS-CoV2 ja és un conegut i la ciència disposa de molta més evidència que el març. Tenim a les nostres mans molta informació epidemiològica, dels factors de risc i de com reduir la mortalitat en les unitats de crítics. També sabem les conseqüències econòmiques i socials del confinament malgrat haver sigut clau per reduir la transmissió i la mortalitat. Però no tenim vacuna ni tractament curatiu.

La majoria de persones tenen la possibilitat de trencar les cadenes de transmissió. Està a les nostres mans no tornar a les mesures restrictives imposades per l'autoritat de salut pública. I és deure de les polítiques públiques i de les empreses amb les entitats de prevenció de riscos laborals minimitzar el risc en les activitats laborals.

Ara si volem gaudir de llibertat caldrà sumar-hi responsabilitat sinó la perdrem.
Deia el filòsof Spinoza: conèixer les causes de les coses i perseverar en el ser. Invertir i confiar en la ciència i ser el millor de cadascú de nosaltres.