D'alguna manera, els aniversaris amb xifres rodones ens empenyen a recordar les efemèrides amb més intensitat. Avui, 9 de maig, dia d'Europa, se celebra el 75è aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial i fa set dècades de la Declaració de Schuman, que va posar la primera pedra al procés d'integració europea tal com el coneixem.

Pot sobtar l'esment d'aquesta commemoració abans de fer una referència a l'actual situació d'emergència humanitària –perquè sobretot aquesta és una crisi que afecta les persones i també el planeta- generada per la pandèmia de la Covid-19. Però en un no res trobem el lligam entre ambdues en les paraules que va pronunciar fa uns dies el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, quan feia una crida urgent a afrontar a gran escala i de manera multilateral la pandèmia: "el món s'enfronta a la pitjor crisi des de la Segona Guerra Mundial".

Si la Unió Europea s'erigia de les runes d'aquella terrible guerra que va fer miques bona part del continent per donar pas a l'etapa més llarga de pau i prosperitat mai viscuda en sòl europeu, és lògic que avui ens qüestionem quin és el seu rol en la gestió i superació d'aquesta pandèmia que està posant al límit els nostres sistemes sanitaris i que comportarà, i està comportant ja, una greu i severa crisi econòmica i social a Europa i arreu del món.

El procés d'integració europea està sotmès a un gran nombre de reptes i contradiccions, molts d'ells enquistats i estructurals, que dificulten en gran mesura una resposta òptima davant de la crisi actual: la prevalença dels interessos estatals per sobre dels interessos comunitaris; la lluita contra la pobresa i l'exclusió social com a conseqüència de la crisi de 2008; la retirada del Regne Unit; les tensions sobre el manteniment de l'estat de dret en alguns estats membres; les tendències polítiques favorables al replegaments dels estats com a resposta a la globalització; la lluita contra el canvi climàtic; la nefasta gestió de la mal anomenada crisi dels refugiats, entre d'altres.

Davant d'aquesta profunda crisi institucional, de valors i de rumb, ja fa temps que veus europeistes –crítiques- clamem per la reforma d'aquesta Europa decadent aportant un model alternatiu sobre la taula: el d'una Europa federal, social, feminista, més democràtica, dels pobles, una Europa solidària i justa que posi al centre les persones i no deixi ningú enrere, una Europa sostenible que vegi en la transició ecològica la clau de la nostra prosperitat futura i la clau de la nostra solidaritat vers les generacions futures, una Europa que freni l'ascens de l'extrema dreta i que sigui un mur de contenció contra els que ens volen imposar una regressió en drets i llibertats.

En aquest sentit, la celebració de la Conferència sobre el futur d'Europa que havia d'iniciar-se aquest 2020 i durar dos anys i que ara mateix té un futur incert, pot ser la gran oportunitat de la UE per canviar el rumb que a hores d'ara té marcat i que l'està abocant a la deriva. Si abans de la crisi de la Covid-19 aquest debat i reflexió era necessari, ara, davant les terribles conseqüències que aquesta està generant i generarà, es fa del tot imprescindible aprofundir en l'evolució institucional de la UE per a reforçar el procés d'integració, des de la perspectiva socioeconòmica però també per la defensa de la democràcia i l'Estat de dret arreu de la UE.

Davant d'aquest escenari tan complex i decisiu, des de la vocació europeista catalana hem de repensar què hem de canviar per superar un cop dur, del qual no ens en sortirem sols, però que, de ben segur, ens donarà l'oportunitat de sortir-ne millors.

Catalunya ha tingut sempre un paper actiu i proactiu envers Europa. Hem donat suport al procés d'integració i hem defensat i promogut activament el paper de les regions i nacions sense estat en la presa de decisions com a actors compromesos, responsables i imprescindibles en la construcció comuna del projecte europeu.

Un clar exemple d'aquest compromís europeista de Catalunya va ser l'aprovació per part del Govern de la Generalitat a finals del 2019 del Pla Europa, un document estratègic que proporciona una visió de país sobre els grans temes i debats europeus amb un doble objectiu: per una banda, ser influents a Europa i mostrar-nos com a soci actiu i compromès; i per l'altra, acostar el debat europeu a la població perquè Europa som les persones. Per altra banda, estem aprofitant la pertinença a diverses xarxes europees per potenciar el seu caràcter transnacional i l'efectivitat d'uns instruments de governança que permeten la cooperació, la connectivitat i l'actuació descentralitzada.

Arrel de la pandèmia generada per la Covid-19 des de Catalunya i a través de les xarxes euroregionals, transfrontereres i transnacionals en les quals participem hem dut a terme diverses actuacions concretes per fer front a la crisi. Dos han estat els objectius d'aquestes iniciatives desplegades: actuar en els sectors més sensibles per tal de preparar la necessària reactivació socioeconòmica dels territoris i en segon lloc, proporcionar eines que assegurin una millor resiliència per afrontar les conseqüències de crisis futures.

En un dels moments més transcendents de la història recent, on a més de la pèrdua de milers de vides humanes, la pandèmia tindrà impactes molt rellevants —i negatius— en els àmbits social i econòmic, sobretot per a la població més vulnerable, estem convençudes que només des d'estratègies compartides a nivell europeu podrem superar la pandèmia i la subsegüent crisi social i econòmica a cada país, afavorint la cohesió i la igualtat del territoris de la UE. Ara més que mai, la Unió es juga la seva rellevància, la seva utilitat i, en definitiva, el seu futur.

M'agradaria acabar amb una nota més positiva i més esperançadora fent meves les reflexions que va fer públiques el Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible (CADS) fa només uns dies: la Covid-19 ens interpel·la com a societat i ens fa rellegir el món i replantejar-ho tot. I en aquest replantejament de tot els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible han de ser una brúixola per guiar la recuperació econòmica i social, millorar la nostra resiliència com a societat i beneficiar el planeta.

En definitiva, avui que celebrem el Dia D'Europa en unes circumstàncies tristament excepcionals, en massa casos tràgiques, estem més convençudes que mai que la millor resposta a la crisi de la Covid-19 i la resposta a les diverses crisis estructurals que pateix la UE des de fa anys requereix la mateixa fórmula: més democràcia, més subsidiarietat, més solidaritat. Feliç Dia d'Europa, malgrat tot.