L'any 2020 vindrà marcat en la història de la humanitat com l'any de la Covid-19 però com l'any de l'acceleració de la ciència al servei de prevenir, detectar, tractar i erradicar la infecció de SARS-CoV-2 entre els humans. Hi ha una reconciliació amb la ciència? Un dels efectes col·laterals de la pandèmia-19 serà major inversió en ciència? Política i ciència, després de la Covid-19 trobaran la intersecció?

Més de 62,2 milions de persones han estat afectades pel virus (casos confirmats; moltes geografies invisibles a la detecció i molts d'asimptomàtics no detectats en la primera onada en els països amb seguiments epidemiològics). Més d'1,4 milions de persones mortes per la Covid-19. Amèrica, Europa especialment continuen en la segona onada. Aparent control o baixa transmissió a la Xina, Austràlia, Japó.

A Catalunya estem en fase regressiva de la segona onada. Almenys 337.631 persones confirmades de l'inici de la pandèmia. (s'estima que entorn de 2,2 milions poden haver estat amb contacte amb el virus de la Covid-19, gairebé un 30% de la població). Més de 15.736 persones mortes (un 60% aproximadament als hospitals, resta entre residències geriàtriques i a domicili). Risc de rebrot de 196, taxa de reproducció 0,78. Persones ingressades per Covid-19 per sobre 1500 i més de 450 a les UCIs catalanes. Entre 17 i 23 de novembre detectats 9.900 casos positius, un 6% de les proves fetes.

La ciència, a escala mundial, ha accelerat les seves recerques al servei del control de la pandèmia. Estudis per determinar la immunitat poblacional, per conèixer el temps d'immunitat després de la infecció així com els diferents mecanismes d'immunitat.

El Dr. Clotet, expert reconegut internacionalment en la SIDA, investiga en relació amb la immunitat i ara ha orientat també la seva recerca a la Covid-19. Fa pocs dies vaig poder escoltar al Dr. Clotet en una conferència per estudiants de batxillerat i de grau dins les tertúlies de literatura científica de la UVIC-UCC (Dr. Clotet forma part de la nostra comunitat universitària com a Catedràtic d'Infeccioses i Immunitat de la Facultat de Medicina) explicant els mecanismes immunològics genètics i adquirits que poden explicar les diferents expressions del SARS-CoV2.

L'estat nutricional, l'activitat física i estils de vida saludables condicionen el nostre sistema immunitari i ens poden ajudar a enfortir la immunitat i la capacitat de resposta davant el virus. La recerca del microbioma pot ajudar també a posar llum a factors protectors o desencadenants. Nosaltres, podem també contribuir a tenir major control de la malaltia. Recerques en curs en relació amb el paper dels limfòcits T, CD4 o CD8, com a mecanisme per protegir-nos de la infecció més enllà de la fabricació d'anticossos (immunitat serològica) per evitar la propagació si el virus s'ha replicat. Estudis liderats per l'Institut Karolinska indiquen que la immunitat vinculada a les cèl·lules T poden explicar a molts asimptomàtics infectats o casos molt lleus, fins i tot sense anticossos detectables.

També cal conèixer millor la immunitat creuada amb altres coronavirus (virus de refredats comuns o immunitat en determinades regions- Xina-SARS-1 o Orient Mitjà-MERS amb coronavirus amb pneumònia que varen generar brots anteriorment).

La Covid-19 ha accelerat la recerca a tots els nivells: bàsica, clínica, epidemiològica. Recerca amb molts fàrmacs per prevenir la malaltia o la gravetat, per tractar la inflamació i el fenomen trombòtic que genera el virus. En menys d'un any la ciència ha permès millorar i estendre els diagnòstics i disminuir la mortalitat ( A Catalunya actualment inferior a l'1%).
Malgrat l'acceleració i les xarxes de cooperació internacional en recerca necessitem temps per poder garantir certeses en els resultats.

Necessitem vacuna? Sí però amb garanties de seguretat, eficàcia, temps d'immunitat i consens amb grups poblacionals a vacunar a part de disponibilitat, equitat i logística per la vacunació, a escala mundial. Organismes, agències independents internacionals i europeus han de ser els garants de l'evidència científica i fer d'àrbitre en el conflicte d'interessos. Els organismes independents han de liderar la comunicació en relació amb les vacunes, tant per gestionar falses expectatives com per no generar antivacunes per la temença de què l'ambició de negoci faci vacunar prematurament.

Més de 160 candidats a vacuna. 30 vacunes experimentades ja en humans. Tres vacunes han passat les fases I (seguretat), II (eficàcia), i estan en fase III (eficàcia i seguretat a gran escala segmentant la població) o ja en espera d'autorització per la comercialització. La vacuna de Pfizer, la Moderna i l'AstraZeneca-Oxford (ara repetint estudis fase III). Vacunes amb RNA les dues primeres i la d'Oxford amb un adenovirus com a vector.

Molts camps diversos estan posant les seves experteses i infraestructures d'investigació al servei de la pandèmia. Tan allunyat com pot semblar el Sincrotró Alba, gran accelerador d'electrons de Cerdanyola vinculat a UAB, també està investigant al servei de la Covid, explicava la Dr. Biscari, directora Alba, a les tertúlies de literatura de la UVIC-UCC.

Espero que un efecte col·lateral de la Covid-19 sigui la valorització, la inversió, la confiança en la recerca. La política ha d'escoltar, ha de trobar la simbiosi amb la ciència. Tornem a Aristòtil: "Tots els homes tenen per naturalesa el desig de saber".