Aquesta crisi ha posat sobre la taula les debilitats més profundes del sistema. I ha evidenciat que quan Adam Smith parlava de la mà invisible del mercat, s’oblidava que el dinar a taula i la roba neta per l’endemà, eren obra d’unes mans que lluny de ser invisibles sí que estaven invisibilitzades. 

Un sistema pensat sols per homes blancs, de mitjana edat i de classe benestant no pot donar resposta a les necessitats de tota la població, perquè la realitat social no és aquesta. Ens fem vells i necessitem que ens cuidin, naixem i necessitem que ens cuidin, ens fem mal i necessitem que ens cuidin o tenim alguna dificultat i també necessitem que ens cuidin. 

Aquest engranatge de la cura, que el sistema patriarcal sempre ha menyspreat, perquè el considerava quelcom femení, i per tant, amb poc valor, és el que ens salva en moments de crisi. 

El feminisme consisteix a posar la vida al centre i ara i en el futur que ens espera és més important que mai.

Aquesta crisi ha provocat una sacsejada de l’escala de valors socials predominant. Una escala que acostuma a guiar-se massa per qüestions materialistes.

Hem de saber aprofitar aquest nou escenari i fer-ne una oportunitat per tal de transformar el sistema que ens envolta i tenyir-lo de lila. 

Aquesta crisi ens està permetent donar a conèixer molts lideratges femenins. Les dones, encara avui, ocupen pocs espais de poder i si posem el focus en els governs, es fa encara més visible. 

Les presidències solen estar encapçalada per homes i tot i que les dones caps d’estat o primeres ministres es van obrint camí, encara són minoria. El que sí que és cert és que aquelles carteres que en un executiu es deixen més a les dones són aquelles amb dimensions més socials i de cura com ho és la salut. 

En un moment en què el focus està més centrat que mai en aquestes carteres, ja que estan gestionant el salvament de vides, permet descobrir dones potents que es carreguen a les espatlles la gestió de la crisi sanitària més important dels últims 100 anys a occident. I moltes vegades també exercint una política més humana que el que ens tenen acostumades les elits plenes d'homes amb poc cabell i massa americana.