Fa pocs dies, en un llarg dinar amb vistes a la ciutat, un vell amic em preguntava si els líders del procés sobiranista tenien construït l'arbre de decisions, és a dir, si tenien prevista totes les respostes i subrespostes a cada situació i subsituació que es podia produir els pròxims mesos. És una demanda de certeses que m'he trobat molt darrerament. Si ens suspenen l'autonomia, què? I si ens la suspenen però només parcialment? I si inhabiliten el president de la Generalitat? I si ens impedeixen votar amb la Guàrdia Civil? I si en comptes d'enviar la Guàrdia Civil es limiten a deixar de transferir els diners del FLA i la Generalitat fa fallida? I si, i si, i si?

Li vaig dir que jo creia que no, que aquest arbre de decisions no estava fet. I que a més potser era bastant inútil fer-lo. Primer, perquè aquest procés no el controlen “uns líders” sinó que hi entren en joc una sèrie de forces socials que el fan poc controlable no només per l'Estat sinó per les pròpies forces polítiques sobiranistes. I segon, perquè les transicions són per definició imprevisibles. Els que intentaven teledirigir la transició espanyola, podien preveure que un dia uns pistolers feixistes entrarien en un despatx d'advocats laboralistes del carrer Atocha i en matarien cinc? I si allò hagués desencadenat una resposta violenta en comptes de serena, com va ser? I què hauria passat si quan Adolfo Suárez va legalitzar el PCE en plenes vacances de Setmana Santa l'exèrcit s'hagués insubordinat? Només és possible construir arbres de decisions sòlids en situacions estables i previsibles. I la catalana no ho és, ara mateix. No es pot fer encaixar en un excel.

No hi ha certeses, doncs, en aquest procés cap a la independència? Jo tinc les meves, no són moltes i lògicament són discutibles. Em serveixen de GPS per interpretar el que passa en cada moment i mirar de destriar allò que és rellevant d'allò que potser ho sembla però no ho és tant. Són més o menys aquestes:

Crec que l'Estat espanyol no farà ni ara ni més endavant cap oferta alternativa a la situació actual. I concretament, crec que de les pròximes eleccions espanyoles només en pot sortir un govern encara més hostil i agressiu que l'actual.

Crec que la UE no ens ajudarà gens ni mica, i més aviat ens farà travetes, fins que no tinguem un mandat democràtic clar per la independència, via referèndum o via eleccions. I també crec que un cop existeixi un mandat democràtic clar, la UE serà un agent facilitador del procés.

Crec que si l'establishment (el català, l'espanyol i l'europeu) tingués realment la capacitat d'aturar aquest procés, ja ho hauria fet. Per tant, no la té.

Crec que els ciutadans hem pres consciència del nostre poder, especialment des de la Via Catalana (una fita històrica que encara avui no sabem valorar prou) i que aquesta presa de consciència no te marxa enrere. Cap solució a aquest conflicte pot serà duradora si no compta amb la complicitat activa d'una majoria social.  

I per acabar, crec que l'adversari ens pot marcar gols però també crec que els únics gols que ens poden fer perdre el partit són els que ens puguem marcar en pròpia porta. Gols en pròpia porta com seria, per exemple, formular un projecte de país que no fos radicalment inclusiu en termes lingüístics i identitaris.

(Ah, em deixava una última certesa: crec que dins d'UDC en Duran té majoria per a tot menys per a trencar CiU. I això pot arribar a ser molt important. Molt).