L'anàlisi dels fets del període entre gener del 2016 a octubre del 2020 a través dels presidents Puigdemont, Torra i Sánchez ens permet identificar els moments perduts i les oportunitats a Catalunya i a Espanya. Rellegir la història recent ens permet adreçar el camí a seguir. Els lideratges i la majoria democràtica a favor de la independència són la força.

130è President Carles Puigdemont

El 12 de gener de 2016 és elegit president per la majoria independentista del Parlament (JuntsXSí i la CUP) després del pas al costat del president Mas. Mandat clar: referèndum d'autodeterminació sí, o sí, si és possible acordat amb l'estat espanyol. L'1 d'octubre del 2017 se celebra el referèndum sense acord amb l'Estat. Més de dos milions de vots a favor del sí. Repressió policial, política i judicial. Malgrat el resultat, hi ha intents reiterats del president Puigdemont per arribar a acords polítics i convocar eleccions a canvi de diàleg polític i fi de la repressió, amb el president Rajoy. El primer volum del president Puigdemont M'explico relata, amb molta concreció, des de la investidura a l'exili. Líders de les entitats sobiranistes i una part del Govern i activistes són enviats a la presó.

El 27 d'octubre del 2017 es produeix la suspensió de l'autonomia en aplicació de l'article 155 de la Constitució. Acord PP, PSOE, Ciutadans, UPN i Foro Astúries. Exili del president acompanyat d'una part del Govern. Presó per la resta. 

21 de desembre del 2017. El president Puigdemont encapçala la força independentista més votada com a JuntsXCat (ERC no vol repetir JuntsXSí), però no pot ser investit. La majoria independentista s'esquerra en la investidura del president Puigdemont. Presó provisional a Alemanya i llibertat posterior amb diferents sentències favorables dels tribunals alemanys i belgues.

12 de setembre de 2019. És escollit eurodiputat. El president Puigdemont guanya les eleccions europees a Catalunya. Lliure a Europa i al món, excepte a Espanya. Consell de la República i múltiples contactes internacionals. El segon volum dels llibres del president Puigdemont, La lluita a l'exili explica la intensa activitat europea i institucional per salvaguardar el sentit de l'1-O i la institució a l'exili. El president Puigdemont: el president del referèndum i de la Generalitat a l'exili.

131è President Joaquim Torra

17 de maig del 2018. Investit President de Catalunya. Elegit diputat del JuntsXCat en les eleccions del desembre 2017. L'independentisme revalida la majoria parlamentària. Des de fa anys entorn de 2 milions de persones voten programes independentistes. Els requeriments judicials i la negativa de la majoria de la mesa del Parlament (inclosa ERC) no permet investir al president Puigdemont, tampoc al diputat electe Jordi Sánchez ni al candidat Jordi Turull, empresonats. El mandat és clar: fer efectiu el mandat de l'1 d'Octubre, iniciar una taula de diàleg amb l'estat per l'amnistia i ratificar el referèndum. El president Torra insta a reunions bilaterals amb el president Sánchez sense fruits.

El 31 de desembre de 2019 l'Organització Mundial de la Salut declara casos a la Xina d'un coronavirus fins ara desconegut entre els humans. Transmissió zoonòtica (dels animals a humans). Març de 2020 l'OMS declara la pandèmia. El president Torra, escollit per fer efectiva la República liderarà les crisis de la pandèmia del virus SARS-CoV2; la crisi sanitària de la Covid-19 i les crisis econòmica, social i política. Torra digne i valent en la presa de decisions. La política és diàriament preferir, triar el camí, amb solitud, amb molts entrebancs i conflictes d'interessos. Triar preservar la salut. Ha escoltat a molts col·lectius, essencials i vulnerables. S'ha volgut crear una imatge d'un president il·luminat, fora del món de la política ordinària i el temps atorgarà el títol més important: dignitat i coherència en temps difícils.

El 28 de setembre de 2020, Torra és inhabilitat per la Sala Penal del Tribunal Suprem que ratifica el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobeir no retirant els llaços grocs i una pancarta demanant la llibertat dels presos i exiliats.

President Sánchez

El 21 de maig del 2017 guanya les primàries del PSOE i torna a la secretaria general (2014 assumeix el lideratge del PSOE) després de la dimissió el 2016 per estar en desacord amb l'abstenció del PSOE a la investidura de Mariano Rajoy. El PSOE dona suport a l'aplicació de l'article 155.

El 2 de juny del 2018 és investit president després d'una moció de censura al president Rajoy, avalada per PSOE, Unides Podem, ERC, PNB, PDECat i Nova Canàries. El 20 de desembre del 2018 hi ha diversos intents sense continuïtat de la taula de diàleg acordada a la investidura. Reunió institucional bilateral a Pedralbes. El president Sánchez decideix tornar a eleccions generals.

28 d'abril del 2019. Guanya les eleccions espanyoles i de nou és investit president del govern d'Espanya, amb un govern de coalició amb Unides Podem. El 13 de març del 2020 signa el Decret de l'"Estat Alarma" davant la pandèmia del coronavirus. Centralització de competències. Cap retorn a la taula de negociació política.

El PSOE en converses amb Ciutadans per aprovar pressupostos i suport de legislatura. El PSOE-PSC reclamant eleccions a Catalunya i demanant estabilitat a Espanya, acatant i aplaudint la inhabilitació del president Torra.

Octubre del 2020

Dins la meva ingenuïtat pensava que encara la justícia espanyola no inhabilitaria al president Torra i consideraria que els fets màxims eren un delicte administratiu i prevaldria la proporcionalitat. Ara caldria tenir un Govern de Catalunya fort que liderés les crisis polítiques, sanitària, econòmica i social. El president Torra i el president Sánchez, com estadistes, liderant, amb respecte institucional les crisis.

Urgeix recuperar la negociació política de fons que passa per una amnistia i acordar un referèndum d'autodeterminació que ratifiqui l'1 d'Octubre. Pensava que l'interès general prevaldria i aprovaríem pressupostos del 2021 a Catalunya i Espanya incorporant el fons europeus.

Encara pot haver-hi un candidat alternatiu al president Torra per part de JuntsXCat que va ser la força independentista més votada a les darreres eleccions a Catalunya. Però si estem abocats per imperatiu judicial espanyol a eleccions a final de gener o febrer quines són les variables. Reitero que sense unitat i la força dels vots no hi ha República possible ni capacitat de negociació (confrontació democràtica) ni a Espanya ni a Europa ni en l'àmbit internacional.

De nou converteixen aquestes noves eleccions en referendàries, de ratificació de l'1 d'Octubre. Com aconseguirem la majoria parlamentària de nou i poder superar el 50% dels vots? Només amb una gran mobilització unitària i idees clares: amnistia, reconeixement del dret a l'autodeterminació.

No podem acceptar que l'Estat, des dels executius, cambres legislatives o òrgans judicials decideixin eleccions, presidents, esperant que perdem la majoria independentista i que la desunió entre aquesta permeti posar a la paperera de la història el dret a decidir si volem ser un Estat.

Un prec al president Sánchez d'una socialista. La diferència entre un governant i estadista és interpretar la realitat i liderar les solucions, per més dificultats que hi hagi. No podem negar que des del 2010 a Catalunya, més de 10 anys, una majoria de catalans volen decidir si són un Estat d'Europa. La gran majoria sense acritud a Espanya.

Intento posar-me en el lloc del president Sánchez i és cert que Catalunya ha qüestionat majoritàriament la unitat d'Espanya, la monarquia i el règim del 1978, les febleses de la transició. Cal ser un líder fort per gestionar tanta complexitat.

Els fonaments de la separació de poders (Montesquieu) han fet d'Espanya una democràcia feble i Catalunya reclama el seu dret a l'autodeterminació. El mateix que era reconegut pel PSOE en la transició. President Sánchez, a preferir: estadista o gestor. Tres anys d'oportunitats i de moments perduts. Ara: present i futur.