Ahir, creuant l'odiós semàfor que hi ha a la Diagonal amb passeig de Sant Joan, sento una dona que remuga al meu costat: "Mira com van, si fins i tot passen el semàfor amb vermell!". Miro a veure qui és aquest cop el culpable d'un delicte que no hi ha ningú del barri que no hagi comès. Sí, són ells, un grup de joves turistes, camí de la Sagrada Família. Van rient, fent-se bromes i això sempre ha desesperat els amargats.

En aquesta cruïlla, cada mes pel cap baix, hi ha un accident de moto. Els seus tres semàfors descoordinats provoquen que tots dels qui la passem ens veiem obligats a convertir-nos en atletes, inclosos els avis del barri. Fa que les criatures no aprenguin a aturar-se en vermell, perquè ningú no té la paciència d'aturar-se en plena solana enmig de la Diagonal. Ergo, els turistes són els culpables... de tot!

M'esgarrifa pensar que fàcil que és despertar l'odi contra un col·lectiu, siguin negres, jueus, refugiats o estrangers en banyador. Aquests pobres nanos que creuaven alegres camí de la Sagrada Família podíem ser nosaltres a Praga a Londres o a París o on sigui, perquè et trobes catalans arreu i molt discrets no és que siguem. Quan anem en grup, se'ns sent a quilòmetres: "Què maco, què maco". Si no se'ns detecta encara més és perquè som molts els qui practiquem el camuflatge, deixant de parlar per no ser reconeguts pels nostres compatriotes.

El problema del turisme és que no es reparteix el pastís de guanys que deixa tota aquesta gent al seu pas. Només es percep que ocupen espai i es beneficien de la nostra Seguretat Social i gasten la nostra aigua escassa. Si realment la taxa turística revertís en els salaris dels treballs temporals que  genera aquesta indústria, si s'invertís en millores per a les ciutats degradades per la gentada, si servís per crear mesures de sostenibilitat, gairebé que els obriríem les portes com a Bienvenido, Mr Marshall.

Un altre tema és si ens agrada que l'única sortida econòmica del nostre país sigui la turistada. És que en les nostres latituds només estem fets per servir paelles i sangria als qui ens vénen a veure? No servim per altra cosa que per llogar patinets d'aigua i oferir visites guiades? Qualsevol empresari sap que la clau és diversificar. Aquest sol que tant els atrau, aviat serà un enemic, si no és que reaccionem d'una santíssima vegada i el fem servir per generar energia; la lliure està baixant tant que els anglesos -els estrangers que més ens visiten- deixaran de venir perquè ja no els sortirà més barat anar a la Costa Brava que quedar-se a Dorset; i si continuem amb les "cafrades" anti-turista aviat serem tan desagradables com un parisí arrogant.

Més val que ens espavilem per diversificar aquesta economia -que els de l'Agència del Medicament ens escoltin!-, si no un dia enlloc de ficar-nos amb els joves que creuen la Diagonal, pregarem perquè algú ens vingui a veure i ens tregui del pou de misèria.