Escric aquestes ratlles des d’Estrasburg, quan s’acaba de saber fa una estona que de la reunió entre el president Artur Mas i l’Oriol Junqueras en surt la voluntat de que el 9-N sigui un èxit. En altres paraules: a la porcellana fina li han acabat posant una mica de cola, i el gerro de moment s’aguanta. Bé, perquè els darrers dies semblava, des de la distància, que uns quants s’havien proposat refer la porcellana a cops de martell. És, per tant, la segona millor notícia que podia rebre el país. La primera serà el dia en què percebem que la crisi econòmica ha escampat de debò i que la gent torna a tenir feina. En tot cas, aquesta de la unitat és una gran notícia. La unitat mai no pot ser a qualsevol preu -perquè aleshores el preu seria la llibertat-, i el preu de la unitat tampoc pot anar sempre a compte de la mateixa cartera.

Però el 9-N només pot ser un èxit. I només esdevindrà un èxit si tots els que creiem que el nostre país ha de poder expressar la seva opinió ho tenim clar i, a més, hi anem units. Plegats, que no significa que hàgim d’estar d’acord amb les respostes ni tampoc que ara hàà o en els pròxims mesos.

El procés català és sòlid perquè ve de baix, perquè ve de lluny i perquè es fonamenta en raons múltiples, com la identitat, el sentiment de nació i una cultura i forma de fer compartides. De vegades la pressa ens ha fet i ens fa ensopegar, però no ens agenollem i seguim endavant perquè el procés és sòlid. Però tinguem-ho clar també: la pressa ens fa córrer, però ni ens farà arribar abans ni ens farà arribar més units.

Torno al 9-N, que és la propera etapa, i ara sembla que gairebé tothom ho torna a tenir situat en aquesta coordenada. Juntament amb prop de 30.000 altres catalans m’he apuntat per ser voluntari aquell dia i posar-me al servei del Govern per fer realitat el procés participatiu endegat. Un 9-N que tal i com s’ha enfocat ha de poder mostrar, amb persistència, amb dignitat, amb orgull, amb tossudesa democràtica, que els catalans volíem votar, que els catalans volem votar el 9-N d’una manera. I més endavant, quan el president Mas ho estimi més oportú (i ara que el president Mas i CiU han demostrat -si és que calia- que es pot confiar en nosaltres perquè sempre hi som), el poble català parlarà i emetrà el seu vot.

I com que tots plegats hem fet d’aquest procés un procés democràtic, legal, pacífic, tots plegats també acceptarem el veredicte del poble i a ell ens deurem, sigui el que sigui.