He conegut una inconformista. Es diu Sílvia Torralba i m’ha parlat dels gitanos del Poblenou, al districte de Sant Martí de Barcelona. Ella fa temps que treballa per un dret fonamental a casa nostra com és el de l’habitatge digne, a la Fundació Arrels. Però ara em parla com a voluntària als amics del Moviment Quart món. I s’hi refereix com a ciutadans de Barcelona a qui no es dóna una sortida digna pel que fa al seu problema d’habitatge. Viuen en caravanes o barraques, i no els agrada fer-ho. Davant tòpics com “aquesta gent els agrada la itinerància i no volen viure en un domicili fix”, dir-los que els seus fills estan escolaritzats, tots disposen de targeta sanitària, i per tant estan empadronats a la ciutat. Que són barcelonins i barcelonines, vaja. Persones amb drets vulnerats. Són 13 famílies gitanes d’orígen gallec i portuguès, i ja fa set anys que viuen allà. Viuen al carrer Àlaba, molt a prop dels encants i les Glòries. Allà on el pròxim 11 de setembre haurem d’unir la Gran Via amb la Diagonal.

Ara fa dos anys un incendi en un altre descampat ocupat va acabar amb el tràgic balanç de quatre joves gitanos morts. La Sílvia és una de les voluntàries que s’hi acosta tot sovint. Qui llegeix les notes de l’escola als pares analfabets, els acompanya al metge o demanar ajuts socials. 
Ara fa uns anys l’ajuntament de Barcelona va crear el  Servei d’Atenció Social a Població Itinerant galaico-portuguesa, per tal de millorar la vida del col·lectiu. De fet la Sílvia ens explicava que certament han millorat en moltes coses, però no pas en la fonamental, que és el poder disposar d’un habitatge que els permeti abandonar la itinerància.

Fa dos anys que existeix un pla integral d’assentaments irregulars, i la realitat ens fa dir que s’ha resolt la situació de moltes de les famílies que, com aquestes fa 20 anys que viuen a Barcelona. El problema és que encara en queden 13 que malviuen en un descampat. I ara que estem programant vacances, potser és un moment per aturar-nos a pensar que també a Barcelona, en aquesta part tan trendy que ha de ser la zona de les Glòries en que invertirem més de 5 milions d’euros en crear espais efímers perquè els barcelonins mirin com es fan les obres, en desviem uns quants a dignificar la vida d’aquests veïns del barri. A la Sílvia diu que li semblaria bé, i estic segura que a molts d’aquests gitanos de Barcelona, també.