Estem davant d'un canvi d'època, diuen els experts, davant de l'ús massiu de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) al mateix nivell del que va representar el descobriment del foc o la roda. Afecta a tots els aspectes de la vida quotidiana, dels sectors econòmics i a totes les escales, locals i globals.

Oportunitats i riscos, com sempre tot alhora, però sense retorn. Per tretzè any, la Universitat de Vic-UCC va impulsar una setmana, la E-week, de debats, tallers, presentacions i conferències entorn la innovació del sector i enguany amb mirada específica social. En la e-week 2017 el fil conductor era "Els Sensors són els Sentits". Les TIC estimulen els sentits o són un nou sentit?

Els nadius digitals i la substitució de la comunicació ordinària per instruments TIC junt l'allau de processos d'informació estan generant nous circuits neuronals i una nova configuració del pensament i de les relacions afectives i de plaer?

La e-week va permetre debatre les fronteres del real i l'imaginari. Dels riscos i de les oportunitats. De la utilitat a l'addicció. Les TIC, els sensors activen el cervell i posen en moviment els imputs sensorials connectant i interaccionant la vida, la ciència i la creativitat. Estem en un canvi desconegut que cal saber gestionar amb la raó i amb l'ètica. Estem convertint les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) en TACs (Tecnologies per l'aprenentatge i els coneixements)?

A través de tres exemples voldria compartir accions destinades a disminuir la bretxa digital de les persones grans i com les TIC són una formidable eina d'inclusió social i educativa per les persones amb discapacitat intel·lectual i persones en malaltia mental.

Diuen els estudis publicats que només un 15% de la població catalana no usa o usa mínimament les TIC, bàsicament persones grans. Però el creixement de l'ús de les TIC entre persones grans està augmentant a Catalunya exponencialment, més del 400% en la darrera dècada.

Vàrem fer un assaig a Vic (Universitat de Vic, Ajuntament, Centres Educatius de Secundària, Casals i Aules Extensió Universitària) a través d'un projecte pilot de "Parelles digitals", Júniors, que acompanyen a Sèniors. Nadius digitals de 15 a 20 anys que ajudaven a persones grans en l'ús pràctic de Smartphone, tant per comunicació, com per compres o accés a informació L'experiència de més de 150 persones entre júniors i sèniors durant una setmana va ser molt interessant, pràctica i plena de descobertes. Adolescents i joves, diversos en edat, sexe i llengua materna, eren bons i pacients professors de persones grans, diverses, entre 65 a 80 anys, homes i dones.

Aquestes persones grans ensenyaven experiència, realisme, utilitarisme als joves. La segona experiència compartida emmarca la possibilitat que la realitat virtual i la realitat augmentada pot ser terapèutica per determinats símptomes com l'ansietat, les fòbies, en la hiperactivitat o vehicle de connexió en persones amb trastorn de l'espectre autista.

Com les TIC permeten fer potent el vincle entre el professional sanitari i el pacient amb trastorns mental greu per prendre consciència de la malaltia, de les alertes dels brots i de les descompensacions i situacions d'estrès i de la millora dl control de la medicació. La tercera aportació que voldria compartir són les experiències pràctiques amb TIC que estan portant a terme l'entitat de Sant Tomàs, institució amb 50 anys d'història d'Osona dedicada a l'atenció integral al llarg de tota la vida de les persones amb discapacitat intel·lectual.

En el camp de l'Educació Especial les TIC s'estan convertint en verdaders instruments tecnològics per l'aprenentatge i consolidació de coneixements (TAC). El mercat i la recerca aplicada està generant múltiples programes adaptats a nens amb dèficits motrius, sensorials auditius i visuals i Intel·lectuals. La generalització de les tauletes i les pantalles junt amb smartphones per ús personal i a l'aula són uns valuosos instruments pedagògic i social per les persones amb discapacitat.

També per poder potenciar la creativitat des de programes digitals que ens permeten explorar la capacitat artística de les persones amb discapacitat intel·lectual que tenim en àrees desconegudes. Probablement igual que passa en les demències les zones del cervell més vinculades a l'expressió artística poden ser independents d'altres més relacionades amb les capacitats intel·lectuals, el llenguatge verbal i la socialització.

Estem doncs davant d'una nova revolució però ja estem en l'onada. Ara cal que aprofitem la solidesa dels valors, la claredat ètica de les necessitats per fer un ús racional i emocional de les TIC. La democratització equitativa de les TIC juga a favor de la igualtat d'oportunitats, amb independència dels condicionants personals i socials.

Les estratègies de les Tecnologies d'Informació i de la Comunicació al servei de les persones i de la comunitat són verdaderes polítiques públiques i són imprescindible les mirades des de l'equitat, la qualitat dels continguts i l'eficiència. Aquest és potser el nou paradigma i no només associar-ho la tecnologia als mercats.