El govern Rajoy, quan s’ha adonat que el president Puigdemont se servia del segon "sí" de la disjuntiva anunciada al Parlament per donar-nos data i pregunta per al referèndum d’autodeterminació amb caràcter vinculant, fa veure que ha aturat la seva negativa al diàleg i ofereix, al govern de la Generalitat, debat parlamentari al Congrés de Diputats. El president no ha amagat mai la voluntat del govern de voler-lo pactat amb l’Estat, el referèndum, i ha manifestat la intenció d’esperar el diàleg fins al darrer minut de pròrroga.

Però una cosa és voler parlar de govern a govern i pactar un acord, per al qual fins i tot el president Carles Puigdemont havia ofert la possibilitat de no forçar data de convocatòria, però tampoc de permetre un dilata sine die, i una altra és un debat parlamentari amb el govern i amb tots els grups de la cambra. ¿De què va servir quan hi van desembarcar Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera? De tan poca cosa com no res.

Tot un altre sentit hauria tingut o tindria un conversa amb el govern amb acords de convocatòria, de votació i d’aplicació de resultats i posteriorment anar-se a explicar als grups polítics de la cambra espanyola. ¿Aquesta proposta d’ara, doncs, a què respon? ¿A voler fer creure que finalment el govern de l’Estat sí que hi ha parlat amb el de la Generalitat? No ens confonguem, una cosa és diàleg i tota una altra, un debat parlamentari.

És cert que un, al diàleg, no ha de negar-s’hi mai, i menys encara en política, però el que de cap de les maneres no hauria d’acceptar el govern de la Generalitat, posat que decidís d’anar-hi, al Congrés de Diputats, és posar a votació cap mena d’acord o de proposta. Perquè una votació a Madrid trairia la sobirania del Parlament de Catalunya. I segurament Mariano Rajoy i el seu govern, el PSOE de Pedro Sánchez i els Ciutadans d’Albert Rivera deurien voler-la votar, la proposta de referèndum d’autodeterminació de Catalunya, pel plaer de tombar-la. Ho deia molt ben dit el president Puigdemont dies abans de l’entrevista a dues veus: “El temps de l’acord polític, a l’estat espanyol, se li ha acabat, l’ha deixat morir”. Per tant, doncs, explicar-nos, sempre; humiliar-nos, mai. Però tampoc no deixar-nos humiliar, perquè la dignitat d’un poble sempre ha d’estar per damunt de la victòria o de la derrota a les urnes.