
ARA A PORTADA

- Pep Martí i Vallverdú
- Redactor de Política a Nació
Les coses han canviat molt. Ja fa temps que el sobiranisme viu instal·lat en la divergència. Però més preocupant que això és la manera en què s'expliciten les discrepàncies. En el cas de la manifestació de diumenge, sorprenia la ira que desprenien moltes de les pancartes, que havien perdut la gràcia per cedir protagonisme a la ràbia o l'insult, amb termes com "botiflers", "traïdors", "Vichy", o bé "okupes de la Generalitat". I no cal recordar el nivell de molts comentaris que es poden llegir a les xarxes socials.
Un sector de les bases i del lideratge independentista haurien de reflexionar sobre les seves formes i actituds, que durant un temps van ser un dels elements d'èxit del procés. Una de les forces de l'1 d'octubre va ser el sentiment generat d'una autoestima reforçada com a poble i com a força col·lectiva. La gent se sentia agermanada entorn uns valors positius i això li donava una cohesió especial.
El debat profund és necessari i les crítiques poden ser tan dures com calgui. Però si volem construir un país nou, convé aprendre, entre tots, a debatre, a distingir entre discrepància i rebuig, i evitar el parany absurd de la deslegitimació de l'altre. I una cosa que cal evitar és no repetir els errors del passat. Un d'ells és brandar els ultimàtums, que si quasi sempre són un error, quan s'ha perdut embranzida esdevenen patètics. És el que toca si volem recuperar allò intangible que va crear el procés, i és aquell convenciment d'estar en un lloc que valia la pena.
Però si no es vol per convenciment, la recuperació d'un debat positiu és imprescindible políticament. De debò algú creu que escenificant de manera agressiva les diferències ens farem més forts? Al contrari. S'exigeix fer la independència i fer-la aviat. Però ja no estem al 2017, quan no ens havíem/havien comptat i ara ja sabem que no tot depèn només de nosaltres. I en una negociació amb l'Estat, aquest no es veurà mai forçat a grans cessions si els interlocutors estan dividits i es barallen per deslegitimar-se. L'estratègia del diàleg és qüestionable i pot ser qüestionada severament. Però escometre contra ella des de la histèria i la indignació només farà que impedir que un dia pugui donar fruits.
Nascut a Barcelona el 1964, forma part de Nació des del 2015. Llicenciat en Filosofia i Lletres (Història Contemporània) per la UAB. Va estar molts anys al setmanari El Triangle, on va escriure bastant sobre temes d'Església. Abans, havia treballat a l'Arxiu Central del Departament de Governació. Ha escrit una biografia d'Antonio Maura (Ediciones B), una de breu de Josep Tarradellas (Fundació Irla), una història del Club d'Amics de la Unesco de Barcelona i un recull d'entrevistes fetes a Nació (Catalunya, cap on vas?). El darrer llibre ha estat Els que manen, amb Miquel Macià, sobre 50 nissagues catalanes amb poder.
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.