Tot allò succeït els darrers dos mesos i mig a Catalunya és tan greu que ja no té ni nom. Ha passat del “procés” a “tot-el-que-està-passant-a-Catalunya”. Com un sol mot. I res ha estat espontani. El 'A por ellos', l'estat d'excepció encobert obeeix al següent decàleg, tot un manual de males pràctiques democràtiques:

1-Controlar els mitjans de comunicació. Ja sigui prohibint la propaganda electoral del referèndum, entrant a redaccions i identificant periodistes o imposant als periodistes de TV3 i Catalunya Ràdio que no utilitzin expressions com “govern a l'exili” o “president Puigdemont”. Capítol apart és la denúncia del PP davant la Junta electoral contra Mònica Terribas per haver parlat de “consellers empresonats” en el seu editorial o les crítiques a l'InfoK per haver explicat què era un pres polític a la canalla.

2-Promoure la censura. No solament als mitjans de comunicació sinó prohibint els mestres parlar de “tot-el-que-està-passant-a-Catalunya” mitjançant coaccions: es podrien trobar com els professors de La Seu d'Urgell que van haver d'anar a declarar.

3-Reduir la cultura. Demanant l'IVA de les subvencions (que fins ara no tributaven) amb efecte retroactiu des de 2012 o aprofitant que la Conselleria està intervinguda per no oposar resistència a les demandes de l'Aragó per retornar les obres de Sixena tot i que no estigui garantida la seva supervivència en el desmuntatge i trasllat.

4-Atacar la llengua vernacla. Especialment a les escoles, on alguns partits demanen cada cop amb més força acabar amb el model de normalització lingüística.

5-Fer presos polítics. S'han reinterpretat articles del codi penal, especialment el del delicte de sedició. Perquè en el seu relat ho era tot i que no hi hagués rebel·lió (no hi va haver violència). A més, la Fiscalia va avisar que revisaria les peticions de presó provisional si es comprometien a acatar la constitució. I els tornaven a coaccionar un cop en llibertat: a Carme Forcadell se li va advertir que no anés a la manifestació en favor dels presos polítics un cop sortís de la presó.

6-Utilitzar la violència, la por i les coaccions. La violència que s'havia de produir amb la proclamació de la independència segons diverses veus autoritzades i la que va tenir lloc l'1 d'octubre amb pallisses i la dolorosa (metafòricament i literal) pèrdua d'un ull d'en Roger Español. Cal recordar el seu nom i no deshumanitzar les víctimes.

7-Recentralitzar el govern. Van fer fora tot l'executiu per col·locar els homòlegs ministerials, controlar la gestió de les Conselleries i van decidir que el 21-D hi hauria eleccions. També van voler fer trontollar els ajuntaments fent anar a declarar alcaldes independentistes i van defenestrar el major Trapero tot i la seva tasca arran dels atemptats del 17-A.

8-Apoderar-se del relat de la democràcia i els drets. El fet que sempre s'hagin autoanomenat “constitucionalistes” vs. “independentistes” els ha atorgat la superioritat moral: qui no és constitucionalista és radical per definició. El tripartit del 155 s'ha adjudicat ser amic de la carta magna quan només compleixen alguns dels articles.

9-Prohibir coses absurdes. Com la cromofòbia, mot amb què Laura Borràs va batejar la prohibició dels símbols grocs en la jornada del 21-D i en campanya fins a límits que sobrepassen el ridícul.

10-Controlar l'economia. Amb el decret llei urgent que facilitava el canvis de seu social a empreses o culpant “tot-el-que-està-passant-a-Catalunya” de no haver permès que l'Agència Europea del Medicament s'instal·lés a Barcelona, quan –en realitat– Espanya era qui oferia les pitjors condicions econòmiques perquè s'establís aquí.

Un decàleg inapropiat i impropi de l’any que estem. Un manual de la no democràcia que esperem veure revertit a partir del 21-D.