Aquest cap de setmana s'acaba el MOT, el festival literari que se celebra entre Olot i Girona. En aquesta edició s'havia proposat reflexionar sobre el fet d'escriure el passat. A la cita hi han participat referents de la novel·la històrica com ara Valerio Massimo Manfredi, Santiago Posteguillo, Almudena Grandes, Kenizé Mourad o Albert Sánchez Piñol. 

Autors que han abordat diverses èpoques històriques i que han permès als lectors reviure, revisitar, reinterpretar fets que van tenir lloc en un temps reculat i gràcies a la perspectiva i la documentació entendre el passat, la Història que ens ha precedit. I de retruc dotar-los d'eines per comprendre el present. "Qui controla el passat, controla el present" deia George Orwell. I ho recordava l'autor de Victus. Sánchez Piñol que reconeixia que escriure sobre el passat té moltes funcions però la principal és entendre el present.

I ho diu a propòsit dels moments històrics que estem vivint, moments molt importants que tenen lloc entre les parets del Parlament. Que com que són instants de present, no ens adonem que formem part de la història i que podem escriure des del present la nostra pròpia, d'història. Som com som perquè hem nascut en un lloc en un temps determinat i si no coneixem el nostre passat és impossible que controlem el nostre futur. D'aquí la importància d'escriure i conèixer el passat des del present amb vocació de transcendir i d'incidir en un futur. Com deia Umberto Eco la ficció és una bona eina per entendre la realitat. Ens cal conèixer prou bé el passat perquè és fonamental per decidir el futur.