"Si al carrer es pot parlar d'independència, per què no n'han de parlar els diputats?". La pregunta de Carme Forcadell responent al seu advocat davant la cúpula del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hauria de fer pensar més d'un i de dos a la Moncloa. Darrera la senzillesa de la presidenta del Parlament s'hi amaga el rovell de l'ou del conflicte actual: la legalitat espanyola, compartida en els punts essencials per una àmplia majoria política a l'Estat, està cada cop més allunyada de la voluntat democràtica dels catalans, que al llarg dels darrers anys s'han definit en diverses ocasions com a subjecte polític. No s'intueix un encaix que no passi per grans renúncies d'uns o altres.

La passada legislatura, a les portes del 9-N de 2014, el Govern d'Artur Mas va fer mans i mànigues per encaixar en el marc legal espanyol la consulta. El Tribunal Constitucional va ser tan unànime com implacable malgrat que hi havia qui esperava lectures "obertes" de la carta magna. Així, el procés participatiu que es van empescar, i que va implicar que la jornada només tingués un valor simbòlic, tampoc va poder-se acomodar a la llei espanyola. Com a conseqüència de tot allò, l'expresident de la Generalitat i tres exconsellers estan sent jutjats per haver-lo organitzat.

El 9-N va violentar la llei espanyola i el referèndum que ara planteja Carles Puigdemont d'acord amb ERC i la CUP, i que es pretén vinculant, també ho farà. Mariano Rajoy deia fa uns dies que no està disposat a seure a parlar de la reforma constitucional si no està clar com ha d'acabar. En canvi, ofereix diàleg sense aclarir quin pot ser el punt d'arribada en assumptes com el finançament o el blindatge de les competències de l'Estatut que les lleis de bases ataquen. Sí que deixa clar que no està disposat a que es qüestioni (es "rifi" diu ell) la unitat d'Espanya.

Així, si el sobiranisme vol que el que "es parla al carrer" es pugui votar no té altra sortida que violentar el marc legal espanyol. L'Estat ha optat per condemnar el moviment independentista a la unilateralitat, convençuts com estan el PP, el PSOE i C's que el trencament mai es consumarà i que és més assumible el cost del malestar que el peatge de la solució. El sobiranisme ha de violentar el marc amb un referèndum per fer viable el seu projecte polític en una iniciativa que defensa l'actual executiu, que pot sumar complicitats més enllà de Junts pel Sí i la CUP i que s'entén fora de l'Estat, malgrat que obre també moltes incògnites i que necessita de valentia i astúcia a parts iguals. L'alternativa seria reescriure de nou el full de ruta i anar a unes noves eleccions que podrien tenir un resultat encara més difícil de gestionar que els del 27-S.