Si el catalanisme polític de matrius diverses, encapçalat durant les dues primeres dècades del segle XX per la Lliga Regionalista, va provocar diverses reaccions en contra fora de Catalunya que van intensificar-se en l'anomenat bienni autonomista que convocaria manifestacions al voltant del primer esborrany d'Estatut d'Autonomia, que havia començat a escriure la ploma de Prat de la Riba, seguida per la de Puig i Cadafalch i que permetria l'aparició com a protagonista principal durant dos anys de Francesc Cambó.

A Catalunya aquell període va deixar mobilitzacions que ens recordarien les recents: la vara aixecada per centenars d'alcaldes a la plaça de Sant Jaume i en el Palau de la Música i mocions en més del 90% dels ajuntaments. El govern central va dissoldre les Corts just el dia que s'havia d'aprovar el plebiscit individual que havia de hauria ratificat o no aquell text que no veuria mai la llum.

Tal com si fos ara i convocats per Amadeo Rilova el dia 2 de desembre de 1918 es reunien a Burgos presidents de diputacions i alcaldes de Castella i encapçalats per Emilio Gómez Díez, exalcalde de Valladolid van redactar l'anomenat Mensaje de Castilla, dirigit a Alfons XIII i que fou llegit en diversos punts aconseguint suport popular.

El que he mirat i he escoltat de la dreta espanyola reunida a la Plaza de Colón de Madrid, m'ha fet pensar en aquell episodi concret. Rellegida aquella declaració, cal dir que els arguments no han canviat i que en el discurs actual hi manca fins i tot una certa ambició d'escriure arguments amb una gramàtica i una sintaxi més elaborada.

Consideraven aleshores que disfressats sota els noms "regionalisme, nacionalisme o autonomisme" s'hi amagaven aspiracions que qüestionaven la sobirania d'Espanya i debe levantarse en enérgica protesta todo el que se llame espanyol. Ja sabeu que els nacionalismes sempre pensen que si no t'adhereixes a les seves propostes, no mereixes els carnets de patriotisme que només ells poden entregar.

El text del Mensaje de Castilla no s'oblida de mencionar els Reis Catòlics ni el record de la conquesta de lejanas y desconocidas tierras dando al mundo un nuevo continente. En incomptables ocasions es fan depositaris de la glòria de la pàtria espanyola que defineixen com a única i indivisible. Confonen la prosperitat industrial que llavors mostrava Catalunya i Barcelona en concret amb un tracte de privilegi i demanen poner coto a tamañas audacias.

Crida l'atenció la capacitat del document per a formular obertament el debat sobre sobirania de l'Estat i l'oberta preocupació que els genera l'existència d'un Parlament per als assumptes de Catalunya i la continuïtat de la seva presència en les Corts espanyoles, consideren que això seria una doble representació i clamant frases apocalíptiques si aquesta reivindicació s'estengués a cuantas regiones lo solicitasen.

El que la Constitució de 1978 consolida com un dret per a totes les regions i nacionalitats de l'Estat espanyol, en aquell text és considerat com la caida en el abismo de un cantonalisme atòmico, convirtiendo España en un edificio ruïnosos, presa de la anarquia o despojo codiciable.

El text és seixanta anys anterior a la redacció de l'actual Constitució; l'acte de la Plaza de Colón és quaranta anys posteriors. La irrupció de Vox s'ha produït per sufragi universal en les eleccions a un d'aquests parlaments que l'extrema dreta d'abans i d'ara no han volgut mai.

Quan Vox no accepta polítiques de suport a col·lectius desafavorits, fa una esmena a la Constitució des d'una estructura d'autogovern sorgida de la Constitució. S'apunten així a la moda de desqualificar genèricament el règim del 78. Potser perquè l'extrema dreta ha començat a adonar-se que el text de la Constitució pot ser una barrera a les aspiracions reaccionàries del seu discurs. Potser hem de recordar al trident de l'extrema dreta que l'Estat de dret es caracteritza arreu del món avançat pel respecte a la sobirania popular i a la igualtat davant la llei i que algunes lleis s'han dictat per a protegir als febles, les febles, en el cas del maltractament masclista.

Al primer Estatut non-nato de Catalunya no s'hi van oposar, només, els signants del Mensaje de Castilla, també ho van fer amb una manifestació en defensa de la unidad de España el dia 9 de desembre de 1918 a Madrid, on es calcula que tot i que llavors la població era molt inferior, hi van participar unes cent mil persones, el doble de les que es van comptar a la Plaza Colón.