L’astracanada anticatalana d’Ayuso ha anat acompanyada de l’assalt final per espoliar les pintures de Sixena que fa dècades que es troben al MNAC. Mentrestant, García-Page ja demana eleccions amb l’excusa del cas Leire però amb la mira sempre posada en els pactes del PSOE amb els independentistes.

Des del dia que el PSOE va signar els acords de Brussel·les amb Junts, la piconadora mediàtica i judicial va posar la proa contra Pedro Sánchez i els seus cercles. I no sembla que s’hagin d’aturar. Ara, els mateixos que negaven el lawfare contra l’independentisme català, són els qui criden a denunciar-lo. Massa tard, segurament.

La política espanyola fa segles que ha situat Catalunya i la catalanitat com el seu enemic interior, i això fa que sempre hi hagi mig arc parlamentari disposat a agitar l’odi anticatalà com a senyera electoral. Avui ho fan principalment des del PP, però qui pot oblidar l’actitud dels “barons” del PSOE fins fa quatre dies, l'espionatge amb Pegasus o els intents d’empresonar el president Puigdemont? Tot allò que és català és un problema, per això Dolors Montserrat ha de fer tant el ridícul per a guanyar-se la vida com a renegada. 

La campanya del PP contra l’oficialitat del català a la UE és paradigmàtica. Ni tenint el govern espanyol remant a favor ha estat possible de moment. Tot i que esperem que es reverteixi positivament la situació, l’odi i la insistència que mostren deixarà ferides entre la diplomàcia europea. Més d’un i de dos no es sorprendrà gaire quan les enquestes marquin una recuperació de l’independentisme.

La realitat és que la convivència dins l’estat espanyol és impossible i que només ens hi volen espoliats, parlant en castellà i votant-los a ells. És a dir, renunciant a la pròpia catalanitat. Les paraules d’odi d’Ayuso desmenteixen de nou a tots els qui creguin que és possible una altra cosa. No hi haurà estabilitat fins que no estiguem separats.

Catalunya i Espanya necessiten un divorci per a poder desenvolupar-se cadascú pel seu camí. En el futur, més que un nou referèndum, potser caldria proposar un tractat de separació amistosa. La millor forma de tenir una bona relació amb l’estat espanyol és no formar-ne part.