Aquest passat divendres 6 de juny van coincidir dues informacions amb una acollida molt diferent. Una va obrir informatius, va ocupar tertúlies... L’altra va passar molt desapercebuda. Una era la formula per a l’ampliació de l’Aeroport del Prat, enlloc anunciada pel president de la Generalitat. La proposta es va presentar validada pel comitè d'experts constituït i defensa ampliar la pista més propera al mar. També planteja la creació d'un nou òrgan institucional que inclogui les administracions locals en la gestió de l'aeroport, i proposa compensacions per les suposades afectacions mediambientals de l'ampliació.
La segona notícia era la publicació del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC) del 2024 per part del Meteocat, el Servei Meteorològic de Catalunya. Els resultats són clars. La temperatura mitjana anual per al conjunt de Catalunya i per al període 1950-2024, ha augmentat a un ritme de +0,27 °C. Això suposa que la temperatura mitjana anual a Catalunya ha augmentat 2 °C en els darrers setanta-cinc anys. La tendència de l’escalfament és clara.
L'any 2024 ha estat el tercer més càlid a Catalunya des del 1950, darrere de 2022 i 2023. Això significa que tenim una tendència clara a l’escalfament i que aquests darrers anys és quan més estan creixents les temperatures. En l’àmbit d’Europa i el mundial trobem una realitat semblant i l'any 2024 ha estat el més càlid des de 1850. L’informe recull moltes més dades, però només aquestes ja haurien d’obrir informatius, ocupar tertúlies i portades de diaris. Aquestes dades també haurien d’estar molt presents quan es parla d’una possible ampliació de l’Aeroport. No hi veiem la relació? No la sabem? No ens l’expliquen? Resulta força atractiu parlar del “terraplanisme” i el “negacionisme científic”, però potser allò veritablement greu és qui sense negar l’escalfament global actua sense assumir allò que implica.
L’escalfament global que viu Catalunya i el món és causat per l’acció humana, per les nostres maneres de produir, consumir, desplaçar-nos... L’escalfament global és causat, de manera decisiva per gasos produïts pel consum de combustibles fòssils. De manera principal pels combustibles utilitzats en el transport aeri. Quan tots els estudis de referència internacional que analitzen aquestes qüestions demanen una reducció d’emissions per aconseguir frenar l’escalfament global, des de Catalunya no s’està actuant decididament per aconseguir-ho. La proposta de l’ampliació de l’Aeroport significa més vols i més emissions. La proposta de l’ampliació de l’Aeroport significa més escalfament, allunyar-nos encara més del camí que ens hauria de portar a trobar una solució als greus problemes que ja patim.
S’argumenta a favor de l’ampliació de l’Aeroport el benestar econòmic de la societat catalana. Ampliar l’Aeroport significarà més viatgers, més vols, vols que podran venir de més lluny... Si no tenim present la crisi eco-social que ja patim, sembla que a resposta només té a veure amb la manera de fer l’ampliació amb un impacte mediambiental mínim a la Ricarda i al Remolar... Però no podem debatre l’ampliació de l’aeroport excloent el greu problema que ja és l’escalfament global. L’escalfament global ja afecta les nostres vides en molts sentits: afecta la nostra salut, les vides de les persones que moren per efecte de les altes temperatures, la nostra economia, l’agricultura, les sequeres que són més freqüents i duradores, els fenòmens meteorològics extrems cada cop més habituals, les vides de les persones que s’han convertit en cercadores de refugi climàtiques perquè no poden continuar vivint on ho feien... Tot això, i més, està causat per l’escalfament global.
Podem continuar utilitzant el transport aeri com fins ara? Podem assumir més vols encara? El debat urgent i imprescindible és com aconseguir avui volar menys per generar menys emissions i escalfar menys el planeta. Divendres 6 de juny no vam veure res d’això, tampoc en ocasions anteriors. Què ens passa? Per què neguem aquestes realitats? Per què no assumim, i actuem en conseqüència, la diagnosi que ens presenten tots els informes científics? Per què no escoltem què ens diu el Meteocat? Per què menystenim, invisibilitzem, desatenem, el coneixement científic del Meteocat i altres serveis de referència?
Hi ha diferents maneres de no actuar davant del que ens està passant. No actuem perquè neguem la realitat de l’escalfament; no actuem perquè no neguem la realitat, però no som coherents; no actuem perquè no neguem la realitat, però considerem que no hi podem fer res... No actuar, hi ha coincidència en el fet de no actuar. La falta d’actuació la trobem en totes aquestes maneres de pensar i fer. Els poders polítics, econòmics i mediàtics tenen la part més gran de la responsabilitat en aquesta falta d’actuació. Des d’aquests poders polítics, econòmics i mediàtics, s’està actuant contra la ciència i contra la vida, encara que se’ns digui una altra cosa. Podem fer front al greus reptes que hem d’assumir, però hem de decidir fer-hi front.
Carolin Emcke ha passat aquests dies per Barcelona, entre altres coses, per presentar el seu darrer llibre editat en català El que és veritat. Sobre la violència i el clima (Arcàdia). Allà ens diu: “Cal una narrativa que desemmascari les exclusions i els menyspreus, que s’oposi al menysteniment humà i a la violència. Cal una narrativa, malgrat tot, que s’enfronti al que és silenciat, impugnat, alterat i deformat. Cal una narrativa que miri cap endavant i mostri el que podria ser, com volem i podem viure; cal una narrativa que sigui alhora veritable i utòpica, que rebutgi l’apocalipsi i la violència i que, per mitjà de l’escriptura, fonamenti allò que vol construir: humanitat.”
La veu d’Emcke ressona amb força a favor de veritats que volen ser negades i dels futurs que hem de poder crear per viure com necessitem. El Meteocat és veritat i l’ampliació de l’Aeroport, tal com s’està plantejant, una altra cosa. Cal una altra narrativa, també sobre l’Aeroport, el model econòmic, el turisme, els combustibles fòssils, la relació amb les altres espècies que viuen en aquest planeta... Cal una altra narrativa per veure els futurs que ens permetran sortir de les crisis actuals que ja col·lapsen les nostres vides.