Qui pot estar en contra de les opressions que pateixen les dones? En una societat que afortunadament s’ha fet majoritàriament defensora de la igualtat entre homes i dones gràcies al moviment feminista, el suport a una reivindicació que es faci en nom d’evitar opressions d’aquest tipus obtindrà un suport més que comprensible. És el que pot passar quan es proposa prohibir el vel. Aquesta setmana el tema ha entrat amb força als mitjans de comunicació quan Junts ha decidit fer una roda de premsa per informar que votaria en contra d’una proposta d’Aliança Catalana en aquesta direcció al Parlament, però que estava a favor de la prohibició.
Junts ha dit no compartir alguns elements discursius de la proposta, però ha volgut deixar clar que està favor de la prohibició. És un cas que il·lustra bé qui té capacitat d’incorporar assumptes al debat públic i com s’introdueixen. Es diu habitualment que un dels grans impactes dels partits d’extrema dreta és que, sense arribar a governar, estiren cap a les seves posicions a part de la resta de partits. Aliança Catalana ho porta al Parlament i gairebé ningú s'assabenta que es votarà, però quan Junts li dedica una roda de premsa tot canvia. Tot canvia començant pels mitjans de comunicació. Les posicions d’extrema dreta arriben al centre de la nostra societat quan els partits i els mitjans que ocupen aquesta centralitat decideixen assumir-les. Quan Junts diu que hi està a favor obre el camí a aquestes posicions i les comença a fer possibles.
La voluntat de prohibir el vel ens oculta, doncs, com les posicions d’extrema dreta arriben al centre de la nostra societat. Cal tenir present que Aliança ja ha deixat ben clar que no accepta les persones que porten vel, ni amb vel ni sense. Les vol expulsar, vol fer-les fora. No és res nou, és un comportament tradicional de societats que, des de fa segles, no han acceptat la diversitat.
Parlant del vel s’amaguen més coses. El vel amaga realment casos d’opressió cap a les dones. Molt abans de les propostes de prohibició hi ha qui porta molt temps treballant-hi i pensant com s’hi enfronta. Quin impacte tindran les propostes de prohibició actuals? Són diferents les veus que proposen estar al costat d’aquestes dones, joves i noies, sense una prohibició que pot ser vista com una actuació contra el conjunt d’una comunitat i que no aporti res de positiu.
Aquesta manera de parlar del vel ens amaga també una concepció que nega l’autonomia de les dones. La capacitat de les dones per decidir què volen fer. En diferents realitats, trobem una gran diversitat de pràctiques pel que fa al vel. Diversitat de realitats fonamentades en maneres de pensar força diferents. Hi ha qui diu que no es pot ser feminista i portar vel, hi ha qui és feminista i porta vel. Es pot portar vel per diversos motius, no podem negar que en l'actualitat a diferents països hi ha dones que porten vel i que lluiten contra les opressions que pateixen. El “vel” amaga també que li acabem dient “vel” a una gran diversitat de peces que poden portar les dones i que poden significar coses força diferents. Txell Feixas, fa un parell de mesos, presentava la seva sèrie Dones en lluita al Més 324 acompanyada d’una activista que desenvolupa una tasca immensa en favor de les dones a l'Afganistan, contra les opressions que pateixen. Aquesta noia, la Zuhal Sherzad, al plató vestia un mocador que li deixava veure la cara però no els cabells ni les orelles, ni el coll.
Voler prohibir el vel per part d’un Parlament, que en la seva majoria d’integrants ni coneix tot allò que pot arribar a significar, diu poc de qui governa. Voler prohibir el vel en nom de les dones sense la seva participació és paternalisme i autoritarisme. Voler prohibir el vel en nom de la llibertat de les dones i evitar treballar per la seva llibertat fent front a la violència masclista, sense assegurar les seves condicions materials de vida, sense fer possible la igualtat en tots els àmbits de la vida, ens hauria de fer pensar que hi ha darrere d’aquestes prioritats. Voler prohibir el vel en nom de la laïcitat sense plantejar com el catolicisme està present i condiciona la nostra societat diu poc de la nostra suposada laïcitat...
A la nostra societat hi ha moltes prohibicions, i algunes segurament són molt necessàries per poder desenvolupar la nostra vida en millors condicions. Si es vol prohibir res convé tenir molt clar quin objectiu es persegueix i provar d’assegurar que la prohibició aconseguirà allò que busquem. Si es vol prohibir res, convindria tenir debats públics, informats i argumentats. Ara mateix, semblem estar assistint a un exercici propagandístic que està molt lluny d’aquest tipus de debat. Convindria que quan ens parlin del vel no ens amaguin tot això.