Enguany celebren, a l’Estat Espanyol, el 200 aniversari de la redacció i aprovació del text constitucional aprovat el 19 de març de 1812 a Cadis i batejat popularment com “La Pepa”. Aquest text està considerat com un gran avenç en la història jurídica de l’Estat, en relació als drets i les llibertats. Fins i tot l’esmenten com a font d’inspiració de les constitucions i cartes magnes d’antigues colònies i altres nacions.
El capítol primer, anomenat “Del territorio de las Españas”, feia esment que “El territorio español comprende en la Península con sus posesiones e islas adyacentes, Aragón, Asturias, Castilla la Vieja, Castilla la Nueva, Cataluña, Córdoba, Extremadura, Galicia, Granada, Jaén, León, Molina, Murcia, Navarra, Provincias Vascongadas, Sevilla y Valencia, las islas Baleares y las Canarias con las demás posesiones de África. En la América septentrional, Nueva España, con la Nueva Galicia y Península de Yucatán, Guatemala, provincias internas de Oriente, provincias internas de Occidente, isla de Cuba con las dos Floridas, la parte española de la isla de Santo Domingo, y la isla de Puerto Rico con las demás adyacentes a éstas y al continente en uno y otro mar. En la América meridional, la Nueva Granada, Venezuela, el Perú, Chile, provincias del Río de la Plata, y todas las islas adyacentes en el mar Pacífico y en el Atlántico. En el Asia, las islas Filipinas, y las que dependen de su gobierno”.
Passats dos segles, “Las Españas” han minvat fins l’Estat Espanyol que avui coneixem, que considera com a estat legítim i territoris propis els actuals amb la naturalitat que en el passat considerava espanyoles les nacions americanes o les illes del Pacífic. Les guerres d’independència hispanoamericanes van ser el inici dels processos d’alliberament de les colònies espanyoles, que van començar al continent americà a inicis del segle XVIII, i que encara avui no han acabat. Mai, en cap cas, la metròpoli va atorgar la llibertat als seus territoris. Cap dels tractats de pau va ser fruit de negociacions o tractats pacífics, apel·lant la lliberal i tolerant Pepa, ni cap altre text constitucional o inconstitucional. Un cop perduda la guerra, i només en aquest cas, Espanya s’avenia a renunciar a la colònia. Només cal fer un cop d’ull a les pàgines de la història per constatar com fa dos segles es defensava l’espanyolitat dels territoris americans, fa un segle la de Cuba i avui la de Ceuta, Melilla, Euskadi o Catalunya.
Aquells pobles i aquelles nacions van esdevenir independents perquè van tenir la ferma convicció i voluntat de ser-ho. No cal doncs esperar que sigui Espanya la que ens concedeixi graciosament la independència. Ni cal que esperem que vingui de les negociacions d’un Estat que mai no ha negociat. Cal, només, la ferma decisió de la major part del nostre poble, el coratge i l’audàcia. I, apel·lant els principis que ells mateixos celebren i commemoren, prenguem la iniciativa i fem més curta la llista. I ells, que continuïn celebrant...
Ara a portada
-
-
Societat Qui serà el nou Papa? Guia per entendre els equilibris d'una decisió transcendental Pep Martí i Vallverdú
-
Energia D'on ve i qui la consumeix: així funciona l'energia elèctrica a Catalunya Ona Sindreu Cladera
-
Societat Les altres grans transformacions de Barcelona: obres pendents i promeses a mitges David Cobo
-
Economia Puigdemont admet ara la «discrepància» amb el conseller de Junts a la CNMC que va votar sí a l'opa al Sabadell Marc Orts i Cussó
20 de juny de 2012