Aquests dies hem vist dos d’exemples d’allò que desanima molts ciutadans a participar en política. En primer lloc, la denúncia de més de dues-centes llistes fantasmes que el PSC i el PP presenten a Catalunya amb un objectiu doble: ajornar la seva decadència fins a conèixer els resultats del 24 de maig i alhora assegurar-se cobrar les subvencions que la presentació de candidatures genera. Tot plegat una manca total d’ètica que no farà sinó aprofundir aquesta decadència imminent.

En segon lloc, la negativa de CiU de Barcelona de signar el compromís amb l‘Assemblea Nacional Catalana. Aquest compromís volia assegurar que en els ajuntaments amb representació de partits independentistes, aquests tindrien una actuació conjunta en alguns compromisos de mínims. Interpreto que Unió no està disposada a acceptar res de res en aquest sentit. Cal sempre tenir molt clar que els adversaris de debò els tenim en front, no al costat, però no podem anar gaire lluny si a la primera de canvi ens afluixen les cames.

El compromís amb el país o amb la democràcia real s’ha de traduir en fets i les actuacions precedents no són cap exemple d’aquest compromís sinó tot el contrari. Cal per tant ser molt exigents en les actuacions que afectin la cosa pública i millorar així la nostra democràcia. Unes propostes:

Limitació de mandats. Els càrrecs electes han de tenir els mandats limitats a un màxim de dues legislatures i sense duplicitats de càrrecs, assegurant-nos així que el servei públic i no l’interès de perpetuar-se en el càrrec sigui la motivació dels nostres representants.
Independència i transparència financera. Els partits no haurien de demanar cap crèdit bancari per a finançar-se, ni acceptar donacions anònimes. Al final de la campanya electoral tots els partits haurien de poder explicar absolutament totes les despeses en que s’ha gastat el pressupost de campanya i d’on han sortit els euros per pagar-les.

Retribucions de càrrecs electes. Publicitat mensual de totes les percepcions obtingudes pels càrrecs electes, així com de tots aquells serveis, retribucions en espècies o qualsevol altra mena de percepció vinculada al càrrec.

Compromís programàtic. Totes les decisions, acords, votacions i manifestacions oficials vinculades als grups polítics haurien de tenir un referent dins el programa electoral, de manera que al final del mandat es pugui rendir comptes de la feina feta i del seu abast i coherència.

Radicalització democràtica. Cal establir mecanismes per fer efectiva la democràcia directa, participativa i inclusiva del veïnat en la presa de decisions polítiques dels barris, la ciutat i el país.