Era més que sabut i, a més, anunciat diverses vegades que passaria: Junts ha entrat en un procés de deriva totalment trumpista que els portarà, si no hi ha algú d’ells que s’imposi amb autoritat moral i política, a convertir-se en un grup residual, un grup farcit totalment de gent que menysprea la realitat i viu, totalment, en una bombolla inflada per la nostàlgia i el ressentiment, una nostàlgia i ressentiment explotat miserablement per tafurs amb sou públic.

Davant d’aquesta degeneració constant, ERC hauria de poder plantejar-se, molt seriosament, si es pot continuar governant amb els que fan befa de l’autonomia i de les institucions que ens són pròpies, però no dels sous i prebendes que en treuen; amb els que fan befa del diàleg i de la negociació, en definitiva, amb els que lentament però irremeiablement es van descomponent.

Vull creure que van tocar sostre amb l'òpera bufa que va protagonitzar la setmana passada la soprano més cotitzada del trumpisme nostrat: Laura Borràs. Va ser un espectacle esperpèntic, indigne dels que fa molt poc eren els defensors de l’ordre i de la política en majúscules, a més, evidentment, d’algun negoci. Avui, aquella formació ha estat okupada per personatges sense escrúpols que promouen el frikisme més descarnat per continuar tenint nòmina pública.

Com es pot equiparar la persecució política i la repressió física i ideològica amb la corrupció? Com es pot acusar els teus companys de mesa de col·laboracionistes? Com pot Junts permetre una immoralitat semblant? L’estratègia dels perdedors és ben clara: repetir els errors o, fins i tot, agreujar-los. I així van, cada dia pitjor. I la qüestió és que tard o d’hora Junts implosionarà. Podria ser que Borràs en fos la guspira, tot dependrà dels moviments que ara faci.

És a dir, que pot acabar promovent una escissió que aglutinaria la seva gent amb el vicari major del regne com a mentor i, possiblement, amb l’escalf dels no surrender (és poesia) de Waterloo i tot el seu embull que no embat concentrat en l’anomenada confrontació intel·ligent (sic). D’aquesta manera faria que Junts recuperés el senderi, que no vol dir renunciar a res, sinó que com diu la seva definició: és la capacitat de discerniment que ajuda a tenir un bon criteri en les decisions.

I mentre els postconvergents encara busquen el timó que va perdre Mas, ERC consolida i, fins i tot, millora posicions. Per què? Perquè tenen lideratges forts, perquè no viu de la hipèrbole, perquè entenen que a vegades es guanya i a vegades s’aprèn, i perquè entenen, també, que per canviar la realitat, el primer que s’ha de fer és acceptar-la, malgrat que faci mal, com el dol.