Els diaris en van plens. Cada dia hi ha les grans xifres –indicadors macroeconòmics, en diuen- que avisen de les desgràcies que ens han caigut a sobre: la minva d’ingressos públics, l’excés de despesa, les empreses que tanquen, l’augment de l’atur, la manca de liquiditat de les entitats financeres, l’efectivitat dels especuladors, el creixement de les economies emergents, la decadència d’Occident... Al davant de tot això hi ha la impotència política per reconduir la situació. Els errors acumulats, per exemple, de José Luis Rodríguez Zapatero, que ha decidit “immolar-se” pensant “en el futur d’Espanya”. O la severitat d’Artur Mas, que s’ha fet càrrec d’una Generalitat en caiguda lliure i que s’ha vist obligat a retallar totes les partides sense excepcions ni contemplacions.
Però hi ha més notícies. Són les que sovint mereixen menys espai. Les que fan referència a les conseqüències de la situació en l’estabilitat de les persones i les famílies. Les que avisen que l’índex de morositat dels particulars s’ha disparat i que la insolvència per fer front als préstecs i a les hipoteques s’ha desbocat. És aquella columna que avisa que un jutjat ha donat la raó a un particular contra el seu banc, que, després d’expropiar-li el pis, encara li demanava més. O aquella entrevista perduda d’un individu plantat davant la porta d’una altra entitat financera del passeig de Gràcia de Barcelona, aferrat a la seva cadira de rodes i carregat de santa ira perquè també ha estat embargat i es veu obligat a viure amb la seva dona a casa d’uns familiars.
Aquesta informació és la més important. Perquè hi ha una mala llet còsmica que creix i que es va obrint pas. Que els presumptes responsables polítics no detecten, mentre van augmentant la pressió fiscal i van disminuint les ajudes socials. Que els sensors bancaris, tan poc sensibles, no descobreixen, mentre els directors de les sucursals tallen pel dret i deneguen la confiança a aquells que en demanen desesperats perquè el món se’ls ensorra. Aquest és el problema. No hi ha ningú que apami amb solvència la desesperació. Que creix. I mentrestant els analistes són incapaços d’entendre l’incendi que ha pres a Tunísia o a Egipte. Aviat seran requerits perquè expliquin què va motivar el foc que, sense previ avís, s’encendrà aquí.