Aviat ho sabrem. Si en els dies vinents els TEDAX analitzen els materials recollits en diversos domicilis de persones vinculades als CDR i neguen la seva relació amb l'eventual preparació de bombes, ja ni caldrà que els jutges esbrinin si havien de servir per preparar atemptats i aconseguir la independència per vies violentes amb les coses i amb les persones. Hauríem de dir aleshores que un any d'investigació policial, fiscal i judicial ha estat inútil o errat en els objectius, i que les detencions, sempre efectistes quan es tracta de donar testimoni del zel en l'execució de la feina, sols han tingut un impacte mediàtic el qual abast dependrà de com acabi el cas, i un lamentable impacte personal sobre els detinguts.

Ara per ara, però, amb el sovintejat airejar secrets sumarials, que mai se sanciona com fora menester, el que tenim és una altra manifestació de les pre-concepcions polítiques, condicionades pels desitjos, que se solen tenir de les actuacions de l'Estat com aparell de poder legitimat per a l'exercici de la coerció. ¿es tracta d'una "operació d'Estat" per associar l'independentisme amb l'acció violenta? ¿És una necessària actuació de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat (Mossos inclosos) i del poder judicial per tal de preservar la condició "sine qua non" per a l'existència de qualsevol Estat, com és la integritat territorial?

Res és del tot a la manera maniquea en què es presenta. Intentar simplificar és la millor contribució a la desinformació. Com bé deia l'altre dia Josep Lluís Carod-Rovira en la tertúlia d'Els Matins de TV3 on coincidim els dimarts, tots els processos d'independència que han reeixit han estat precedits per actuacions de guerra bruta per part de l'aparell de l'Estat. Bruta o neta, sempre depèn de qui la contempla, si ho fa des d'una maquiavèl·lica justificació dels mitjans pels objectius que sols acceptem si són els nostres objectius.

En tot cas, aquesta resistència de qualsevol Estat a disgregar-se i a emprar totes les eines al seu abast per fer-ho és estructural. Sigui preventiva, exemplaritzant o repressora, aquesta és la seva tasca, i en això de cap manera pot ser neutral, com tampoc ho seria la hipotètica república catalana un cop consolidada. L'actitud de l'Estat en aquest sentit sempre és de part. De la part de l'Estat del qual considera part imprescindible i indispensable la comunitat autònoma catalana. Com ara per ara ho pensa, i aquesta és la dada políticament més rellevant almenys la meitat de la seva gent. Per ella, sobretot per la seva gent, desitjo que la investigació judicial que aquests dies tant s'ha comentat hagi estat una (greu) errada.