Com que mai no ha deixat de ser del tot un cul de sac, la sensació és que a Berga no hi sol passar res. L'oasi de calma -a vegades, per massa- que envolta la ciutat és com una cortina invisible que l'amaga i que només desapareix quan creixen rovellons o per Corpus. Però, sovint, el que passa en aquest petit reducte sol ser presagi de moviments a escala nacional. I és possible que l'acte de desobediència de la seva alcaldessa, Montse Venturós, en sigui un d'important. 

Venturós estava citada a declarar per no haver despenjat l'estelada de l'Ajuntament durant els processos electorals del 27-S i del 20-D. Però no hi va anar. I no només això. Tant ella com el diputat de la CUP Benet Salellas van deixar clar que era una decisió meditada, que no pensaven acatar la justícia perquè entrava en contradicció amb el que s'havia votat al ple del consistori, i que tot plegat era un acte de ruptura democràtica. 

La compareixença posterior de la portaveu del Govern, Neus Munté, va evidenciar que el moviment de l'alcaldessa de Berga havia agafat l'executiu a contrapeu. Van ser necessàries diverses preguntes dels periodistes per entendre que el Govern donava suport al fet de no despenjar la bandera, però es negava a fer el mateix amb l'acte de no anar a declarar. Es va evidenciar que els temps de la CUP i els de Junts pel Sí no són els mateixos, per pacte que hi hagi. 

La desobediència de Venturós pot precipitar els esdeveniments. D'una banda, força càrrecs electes a fer el mateix. De l'altra, convida la justícia espanyola a respondre amb contundència perquè no es tracti de tou al govern en funcions del PP. És bo precipitar les coses abans que el Govern de la Generalitat no tingui a punt les estructures d'estat i el cos legislatiu per fer el trencament?

La maniobra pot evitar que els partits de govern se sentin temptats d'afluixar la marxa o pot complicar-ho tot. Sigui com sigui, a Berga, el que ha provocat és una unitat de l'independentisme en majúscules. I, al cap de poques hores, al Parlament, Junts pel Sí i la CUP pactaven una transacció per evitar un conflicte sobre la moció dels anticaplitalistes que ha de ratificar la declaració del 9-N. Potser la desobediència berguedana és un presagi, en clau positiva.