La celeritat en emetre una sentència del tribunal que va pilotar el judici al 9-N -amb Jesús María Barrientos al capdavant- ha deixat en un segon pla la resta de processos que alimenten el dens calendari judicial, inclosos el cas Palau i el cas Pretòria, que tot just arrencava aquest dilluns. La causa del 9-N, de gestació política, té un arrel d'injustícia i un regust d'indignitat, perquè no és defensable veure un ex-president de la Generalitat inhabilitat dos anys per idear una consulta no vinculant. Posar les urnes no pot ser cap delicte, els delictes tenen una altra naturalesa. Posar les urnes és una decisió política que exigeix respostes polítiques. Així ho va entendre el sobiranisme el dia que va arrencar el judici, mobilitzat massivament per donar suport a Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, un escalf que va catapultar Mas un altre cop a l'epicentre de la política catalana en un moment en què el PDECat està orfe de candidat. La sentència dinamita aquesta via.

Mas és el primer màrtir del sobiranisme, però en vindran més. Diputats, alcaldes i regidors han mostrat la seva determinació en la defensa del dret de Catalunya a decidir lliurement el seu futur, i s'exposaran també a resolucions similars si el procés avança per terreny desconegut. L'ex-president va mantenir davant del tribunal ser l'ideòleg del 9-N, però va rebutjar el terme desobediència, una estratègia subratllada per qui sempre ha vist en ell un home d'ordre més que de revolució. Aquest dilluns, però, el TSJC l'ha sentenciat per desobeir. Tanmateix, el tribunal ha emès condemna contemporitzant. La rebaixa de les penes respecte el que demanava el fiscal i l'absolució dels delictes de prevaricació fan pensar en un impacte controlat.

La sentència llegida per Barrientos, validada per unanimitat, també obliga a reflexionar sobre el terme desobediència. El procés participatiu del 9 de novembre del 2014, que d'antuvi ja havia deixat de ser vinculant -amb les tensions que això va provocar entre els socis independentises-, va esperonar el procés, però la convocatòria es va quedar en el terreny de l'agitació. La primera lliçó del 9-N és que la desobediència ha de tenir a partir d'ara efectes polítics, perquè de conseqüències judicials ja n'ha provocat. El procés, que faria bé de calcular amb encert tots els següents passos per no embarrancar, només avançarà amb consultes que tinguin transcendència: els ciutadans han de saber que el seu veredicte serà aplicat. Si no és així, l'independentisme ni farà el referèndum amb el qual s'ha compromès ni interpel·larà els votants del "no". Un altre 9-N és avui una quimera: no es pot celebrar -ja ho han dit els tribunals- i cap sobiranista l'acceptaria com a solució. Ara bé, l'independentisme compta amb un aliat per carregar-se de raons: la desproporció de l'Estat.

Què passarà ara amb Mas? El cas Palau i el sumari del 3% havien posat l'ex-president contra les cordes -les revelacions de Millet i Montull han fet virar el judici de l'espoli de la institució cap al presumpte finançament irregular de CDC, un focus que compromet la figura de Mas- i la inhabilitació complica encara més qualsevol intent de retorn, encara que esgoti totes les vies per recórrer. Mas va capitalitzar l'èxit del 9-N, i ara també els seus efectes judicials. El pas següent que faci l'independentisme tindrà altres protagonistes.