Després de la Diada

14 de setembre de 2012
Dimarts l'unionisme va perdre per golejada. La derrota va ser inapel·lable. Tal ha estat la bretxa oberta, que gent que es deia Navarro –de cognom- es vantava d'independentista, per diferenciar-se de la involució catalanista del PSC –o evolució hispanista, si ho prefereixen-. L'esperit de Catalunya no hi entén de dues ànimes: o s'és català o s'és una altra cosa, per no dir absolutament res. I això, Duran i Lleida, ho ha entès: àvid de poder, va haver d'acudir a la manifestació perquè vol seguir formant part del guió polític de la Catalunya lliure. En Josep Antoni, però, no sap que a la Catalunya-estat independent ningú no concebrà la política com una professió –i menys encara per seguir sent honrat-.

Dimarts els manifestants no es van queixar contra Espanya, sinó que van cridar a favor de Catalunya. Els crits foren “in-inde-independència!, in-inde-independència!, in-inde-independència!”, mentre que en cap moment no vam escoltar ni un esquifit "pacte-fiscal!". No es van manifestar, per tant, els cínics, ni els qui es llepen les ferides per tal de viure de les nafres del país. Es van manifestar, sobretot, els qui volen desplegar les seves qualitats sobiranament i que, per conseqüent, no volen anar-se'n ben lluny d'aquí perquè estan arrelats en una terra. Per això, ahir es va lligar un allioli sense precedents: hi ha una demanda inabastable d'independentistes que està esperant sadollar la seva set per una oferta electoral segura i rigorosa per assolir la independència.

Dimarts vam veure que, si el 10-J va desacomplexar molts independentistes, la Diada d'enguany significa l'obertura definitiva del procés de sobirania; ara, per tant, ha començat la cursa per traduir en vots el suport a la secessió. Volem ser la democràcia exemplar del sud d'Europa. L'estat català tornarà a ser la nina dels ulls del vell continent, on hi hagi cohesió social perquè hi ha igualtat econòmica. Però perquè això sigui possible, la culpa no serà dels polítics: els únics responsables seran els electors, els quals en les properes eleccions han de votar la independència. Llavors, els polítics faran que passem de província espanyola aeEstat independent.

Anem a totes. Guanyarem!