El Tribunal de Justícia Europeu ha sentenciat que la banca ha de retornar la totalitat dels diners cobrats per l'aplicació de les clàusules sòl. Es tracta, evidentment, d'un revés a la banca espanyola –que haurà de pagar una quantitat màxima estimada en 4.000 milions d'euros- però sobretot a la justícia espanyola.

El Tribunal Suprem ja havia considerat abusives les clàusules sòl i havia ordenat retornar les quantitats pagades a partir del 9 de maig de 2013. Sorprèn –o no- que l'alt tribunal no apliqués la retroactivitat en un cas tan flagrant. Però la mateixa sentència que ara ha estat rebatuda per la justícia europea donava pistes: fer pagar tot el que s'havia cobrat de més als ciutadans posava en perill l'estabilitat del sistema financer. La banca sempre guanya, devia pensar el Suprem.

El Tribunal de Justícia Europeu ha tirat de sentit comú per determinar que si una clàusula és abusiva i il·legal –com havia determinat la sentència del Suprem- no hauria d'haver existit mai. O el que és el mateix, “s'ha de restablir la situació en la qual es trobava el consumidor sinó hagués existit la clàusula”. Tan fàcil d'entendre com incomprensible que hagi estat necessari arribar fins aquí per determinar-ho.

Milers d'usuaris havien aconseguit recuperar no sense esforços part dels diners –els cobrats a partir del maig de 2013- mitjançant acords o sentències judicials. Són els mateixos que ara tindran molt difícil (o impossible) recuperar la resta per aquell vell principi del dret que no es pot jutjar dues vegades un mateix fet. I la resta, que no sabien que tenien una clàusula sòl o que encara no havien reclamat, ara tampoc tindran un camí de roses per recuperar uns diners que se'ls va cobrar de manera abusiva. No en va, cal recordar que cada afectat ha d'iniciar un procés de reclamació individual per aconseguir-ho i que en cap cas la sentència suposa que els bancs ho retornin directament.

El més greu sempre són les situacions irreversibles. El 20% dels desnonaments es podrien haver evitat suprimint les clàusules sòl i l'efecte sobre la majoria d'hipoteques s'ha situat mensualment entre 200 i 300 euros. No són xifres de la PAH, sinó de l'associació de consumidors AICEC-ADICAE.  “El paper del govern espanyol en aquest procés ha estat vergonyós perquè s'ha situat al costat de la banca”, explica el seu coordinador general. I, el pitjor, una justícia que no ha estat justa quan ha prioritzat els interessos polítics i econòmics respecte els dels ciutadans.