1. La independència interessa i molt. Contràriament a allò que molts ens intenten fer creure, el tema de la independència ha aixecat un gran interès entre la societat escocesa. Així ho demostra el referèndum celebrat a Escòcia, amb un 85% de participació, la més alta registrada en els darrers 50 anys.

2. El referèndum d'independència tracta sobre allò que afecta directament a la gent. Precisament perquè parlar d’independència és parlar sobre el model social i econòmic que es vol pel país, el referèndum d'independència es converteix en la única cita electoral que tracta tots els àmbits públics que afecten al ciutadà, incloent-hi les pensions, sanitat, educació, sistema fiscal, internacional, defensa, desenvolupament, empresa, immigració i un llarg etcètera.

3. El referèndum a Escòcia ha catapultat l'apropament entre política i societat. El 97% de la població amb dret a vot es va registrar per votar al referèndum. Això és, tècnicament, un ple total, mai vist abans. La participació ciutadana en mítings, a Twitter i a d’altres xarxes socials, van fer del tema de la independència el més participatiu del segle XXI a Escòcia i, com hem dit abans, amb la participació electoral més elevada. Sens dubte, una victòria important en la batalla contra la desconnexió entre polítics i societat tan comuna a occident.

4. La independència com a mitjà, no com a objectiu. A Escòcia molta gent ha entès que la independència és el mitjà per garantir una vida millor. En cap moment s’ha presentat com una fi. Si la independència no ha de comportar una millora en la qualitat de vida de la població, mai serà l'opció preferida de la majoria.

5. Als escocesos se'ls pregunta via referèndum sobre l'encaix d'Escòcia al Regne Unit. Amb el temps tot canvia, i la realitat política no és una excepció. No és el mateix la situació política als 70, que als 90 o al 2010. Per aquesta raó, als escocesos se'ls ha convocat a votar en referèndums per un parlament propi el 1979 i el 1997 i per la independència el 2014.

6. El referèndum és un ajornada que va viure amb una normalitat absoluta. Precisament perquè els escocesos saben que són un poble sobirà i que regularment tenen l’oportunitat de decidir sobre el futur o l’encaix polític de la seva nació, el 18 de setembre, el referèndum es va viure amb absoluta normalitat, sense incidents i on polítics, famosos i societat van expressar les seves posicions públicament amb respecte. Com ha de ser en una societat madura democràticament. Escòcia no està ni trencada ni esquerdada ni hi ha tensions. Escòcia és una nació forta amb gent amb més orgull i autoconfiança que abans per haver participat del futur polític del seu país.

7. El referèndum és una solució política a un repte polític. El primer ministre britànic, durant el seu discurs del 19 de setembre al matí, destaca els quatre elements clau per entendre el procés escocès: a) reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat britànic; b) La legitimitat democràtica de l’SNP que proposa un referèndum i guanya les eleccions a Escòcia; c) La voluntat política de resoldre aquest repte tot i que, tal com va dir el primer ministre Cameron, el referèndum es podia haver bloquejat des de Londres i, finalment; d) El respecte absolut al principi democràtic. Aquest darrer punt és important perquè el Regne Unit, tot i no tenir una constitució escrita si que té textos constitucionals que, com l’article primer del Tractat de la Unió de 1707, deixen ben clar que la Unió entre Anglaterra i Escòcia és “per sempre”. És a dir, que tot i ser un referèndum que es podria haver bloquejat per la via constitucional, es va considerar una qüestió massa important com per a no deixar que els escocesos decidissin.

8. El referèndum és entès com la millor eina per tractar qüestions que afecten a la sobirania de l'estat. El govern britànic ja va autoritzar un referèndum el 1973 a Irlanda del Nord on es preguntava a la gent si volien que aquella part d’Irlanda continues sent part del Regne Unit o si preferien que es reunifiqués amb la Republica d’Irlanda. Al 1998 el govern britànic també signava l’Acord de Divendres Sant, on una clàusula especificava que el futur polític d’Irlanda del Nord seria decidit pels irlandesos via referèndum. El 2002 i 2013 va haver-hi referèndums a Gibraltar i a les Illes Malvines on, en ambdós casos, aquestes societats refermaren la seva intenció de continuar sent britàniques. El 2014, ha tingut lloc el referèndum d’independència d’Escòcia. I finalment, el primer ministre Cameron ja ha promès que en cas de sortir reelegit el 2015, organitzarà un referèndum el 2017 on preguntarà als britànics si volen que el seu estat continuï sent membre de la UE. Com podem veure, aquest és un llistat d’exemples de referèndums espectacular que demostra, un cop més, allò que diu en Xavier Roig, que el Regne Unit és un dels pocs estats que sap escriure la paraula democràcia sense cometre faltes d’ortografia i on el referèndum és l'eina escollida per tractar els temes més importants que un estat pot tractar, els que afecten a la seva sobirania.

9. Explicar bé com serà el nou país és clau per guanyar el referèndum. És important aclarir a la gent com serà el país independent en tot allò que bonament es pugui. Decidir sobre la independència és una qüestió important i amb conseqüències serioses. És important explicar-ne els motius i també com es pensen utilitzar els nous poders i recursos per construir una societat millor i fer-ho d’una manera ambiciosa i, sobretot, positiva i participativa. És també cabdal donar temps perquè la gent assimili la informació i trobi les respostes que cerca.

10. El missatge de la por i les ofertes del darrer minut poden descartar la balança. En el cas escocès la combinació d’una campanya del “no” negativa i basada en arguments dissenyats per atemorir als ciutadans combinat amb una oferta solemne de més poders feta al darrer minut pel primer ministre britànic Cameron, el viceprimer ministre Clegg i el cap de l’oposició Miliband, ha donat els seus fruits. Campanyes d’aquest tarannà mai no s’han de subestimar.

Un referèndum d’independència és una oportunitat única per portar a terme un canvi. El referèndum és, sens dubte, la millor manera de decidir el futur col·lectiu. És una qüestió massa important per deixar-la en mans d’algú altre. A Escòcia va sortir el “no”, però l´SNP ha aconseguit passar de 25.000 a 75.000 afiliats en poc més de dues setmanes. I el que és molt important, 1.6 milions d’escocesos estan orgullosos d’haver votat que sí. Mentre que no tots els votants del “no” poden dir el mateix. S´ha tancat un capítol, però hem començat un altre episodi, amb energia i amb moltes ganes de continuar treballant i amb la confiança que aviat arribarem a bon port.