Que la segona autoritat del país sigui Carme Forcadell és un element que sovint passa desapercebut, o no és considerat prou. Ella representa millor que cap altre líder un país que en menys d'una dècada ha fet saltar pels aires el sistema  polític autonòmic i ha pres el destí de Catalunya a les seves mans.

La presidenta del Parlament no pertany a l'aparell de cap partit. És on és per ser la cap visible d'un moviment de base popular que en pocs anys va aconseguir organitzar-se i imposar una agenda política d'autodeterminació i alliberament nacional. Per això Carme Forcadell és la segona autoritat del país. Poca broma.

Forcadell diu el que pensa i el que –segurament– pensen molts ciutadans que mai abans no s'havien compromès políticament, però que des del sorgiment de l'Assemblea i de l'opció independentista d'Òmnium van decidir actuar. Actuar vol dir presentar-se a unes eleccions però també organitzar-se i participar anònimament en milers d'actes de petit format arreu del territori, amb un nivell de penetració que cap partit polític no pot ni tan sols somiar.

Per això val la pena llegir i rellegir l'entrevista que Ferran Casas i Joan Serra han fet a Forcadell. Dóna unes quantes pistes que caldrà tenir presents quan l'ensabonada que comença a executar l'unionisme faci dubtar fins i tot els més convençuts. 

Una de les pastanagues que estan lligant al pal és la reforma constitucional, però la presidenta del Parlament ho deixa clar d'antuvi: el moviment independentista no neix d'un reclam per una relectura o una modificació constitucional, sinó de la humiliació d'una sentència que es va anul·lar la voluntat popular, fumant cigars en una plaça de toros.

Alhora que ens prometen un tarannà dialogant per parlar de tot menys de la voluntat democràtica dels catalans, Forcadell recorda més humiliacions: el suplicatori d'Homs, la confirmació de la suspensió del jutge Vidal o la creació d'un impost estatal a les begudes carbonatades per anul·lar el tribut proposat per Catalunya.

I encara ens espera una humiliació encara més gran com a país. El 16 de desembre, l'Estat obligarà la segona autoritat de Catalunya a presentar-se davant un tribunal com si fos una delinqüent. Volen la foto perquè saben el poder simbòlic de doblegar la institució que representa la sobirania del país. 

El missatge principal que hom pot extreure de l'entrevista, no per conegut és menys important: això ha estat iniciat pel poble i serà acabat pel poble. Caldran mobilitzacions més intenses i menys festives. I serà ben aviat, perquè la pantomima del diàleg no durarà gaire.