Abusant de la confiança i el respecte que ens tenim tots tres, l'altre dia em vaig ficar en una conversa a Twitter entre l'advocat Carles Mundó i la periodista Rosa Cullell, membre del Consell Editorial del diari El País. Les converses a Twitter són una mica caòtiques però crec que aquesta transcripció n'és fidel:

Carles Mundó: Benvolguda Rosa Cullell, si la majoria volem viure sota la Constitució de l'estat català, hi hem de renunciar per imperatiu legal?
Rosa Cullell: Estimat Carles Mundó, si la majoria vol viure en un Estat català, hi viurem. Però abans, s'ha de canviar la Constitució espanyola.
Eduard Voltas: Rosa, t'has mirat els mecanismes per reformar la Constitució? Ens senyaleu conscientment un camí impossible. Utilitzeu legalitat per bloquejar legitimitat.
Rosa Cullell: Reformar Constitució és difícil. PP i PSOE han d'acceptar. No veig altra sortida dins de la legalitat i d'Europa.
Eduard Voltas: Honestament, creus que l'adjectiu difícil és el que millor ho descriu?
Rosa Cullell: Honestament, no crec que sigui impossible, si és l'adjectiu que busques.
Carles Mundó: Les lleis no poden ser coartada per impedir el que volen els ciutadans; això es resol votant.
Eduard Voltas: Rosa, m'acabes d'inspirar un article.
Rosa Cullell: Uffff. Quina por. Però amb ganes de llegir-lo. Petons des de Lisboa.

Bé, ara exposaré resumidament tot el que hauria de passar per culminar amb èxit una reforma de la Constitució espanyola que inclogués el dret a decidir.
1) Cal que el projecte de reforma sigui aprovat per 2/3 del Congrés i 2/3 del Senat. Això vol dir que la reforma és aritmèticament impossible sense el concurs dels dos principals partits espanyols, PP i PSOE (no és només un tema aritmètic, políticament també és inviable una reforma així sense els dos grans partits espanyols).
2) Un cop aprovat el nou text constitucional per aquestes majories qualificades, cal dissoldre immediatament les dues Cambres i convocar eleccions.
3) El nou Congrés i el nou Senat sorgits d'aquestes eleccions han de ratificar la decisió de continuar amb el procés de reforma (per ratificar la decisió de continuar n'hi ha prou amb la majoria absoluta).
4) Seguidament, tornen a caldre els 2/3 de les dues cambres (PP+PSOE una altra vegada) per aprovar el projecte de reforma.
5) I finalment, el text s'ha de sotmetre a referèndum al conjunt de la ciutadania espanyola.

En resum, d'una manera consistent i sostinguda en el temps, PP i PSOE han d'empènyer una reforma Constitucional per incloure el dret a decidir de Catalunya, reforma que ha de passar dues vegades per les urnes a tota Espanya: la primera de forma plebiscitària (unes eleccions) i la segona via referèndum.

En resum, els dos grans partits espanyols i la majoria de la població espanyola han d'estar de forma consistent i sostinguda en el temps a favor del dret a decidir de Catalunya. Benvolgut lector, honestament, vostè com ho veu: difícil o impossible?