És clar que es pot resseguir la petjada colonialista dels catalans. I ens en podem lamentar. No estem nets de papers. El dramaturg Sergi Pompermayer ens en va fer memòria a Amèrica. També ho apunta al Grand Canyon, obra del mateix autor que es pot veure a La Villarroel, amb els grans Joan Carreras i Mireia Aixalà al capdavant d'un potent repartiment. 

Potser si aquella colonització l'haguessin fet en català no ens trobaríem ara amb aquest galdós episodi de catalanofòbia viscut a Barcelona quan es presentava l'informe de discriminacions a la ciutat. La polèmica ha arribat justament en format de representació teatral, després que la companyia Sin Papeles, formada per dones hispanoamericanes, fes mofa del català i menystinguessin els requisits sobre el seu coneixement.

El decret de Nova Planta reviu sempre. Ho sabem. Ara, que aquells que volen denunciar discriminació acabin fent un acte que beu del supremacisme, i que a sobre acaba fomentant l'odi cap a la llengua del país, ja té nassos. 

Des de l'Ajuntament de Barcelona, amb Maria Eugènia Gay com a portaveu, se n'ha desmarcat i demana disculpes. Llàstima que ningú supervisés el text abans i ens hauríem estalviat el numeret, que no recull la situació de discriminació del català. No ho fa ni en l'àmbit de la salut, ni als caps ni hospitals, sigui a l'administració o en qualsevol altre espai.

Que vagin al cine. L'eterna batalla amb les majors. Que vagin a veure Superman en català, que no podran, perquè no l'han doblada. Que vagin a veure la nova de Jurassic World, que no podran triar horari. Als OCINE de les Gavarres a Tarragona, de tretze passis en castellà només n'hi ha un en català i a l'hora de la migdiada. A Valls als JCA, la cosa està millor: tens dues opcions d'horari i allà vaig anar-hi, perquè a Reus només la fan en castellà.

Mirin quines coses cal sentir dir a Toni Nadal, en ple congrés del Partit Popular a Madrid. Ell parla català, en tant que mallorquí, i això ens emociona. "Que ho deixin en mans de filòlegs", va dir. No li han deixat mai, el català, a les mans dels filòlegs. La llengua he estat un objectiu per ser eliminada. Els fa nosa. Tanta riquesa lingüística que no es tradueix en bo i res.

El català només ens té a nosaltres, els seus parlants. Cal que la llengua sigui un requisit. En aquest sentit, l'administració hi té el seu paper i és on l'Ajuntament de Barcelona hi ha de jugar fort. Enmig de les instagramers que vingudes de fora fan la seva comunicació en català, aquesta funció teatral de la discriminació ha sigut com la representació del malson etern. 

L'altre dia li comentava a una venedora d'una botiga del Portal de l'Àngel, procedent Cuba. Li deia que si hagués anat a viure a Alemanya, ara ja parlaria l'alemany. La seva resposta és que aquí a Catalunya també es parla l'espanyol. I encara que treballi de cara al públic no veu la necessitat d'aprendre el català.

Ai José Martí... Ai tots els que tenen enquistat el canvi de llengua quan veuen que no els segueixen a la primera, o que els sembla que aquelles faccions podrien parlar l'anglès, l'alemany, el francès i l'italià, però no el català.