Disset desitjos per 2017

30 de desembre de 2016
El 2016 escura els darrers minuts. Ha estat un any estrany. De desconcertant transició a Catalunya -on ha costat massa pair i llegir el resultat del 27-S-, d'un bloqueig a Espanya que s'ha resolt de qualsevol manera, i de por, massa por al món. La que explica el Brexit i Trump i la que tanca fronteres als refugiats. Un any de molts adéus al món de la música i al mite Johan Cruyff. Per NacióDigital, però, ha estat un any de canvis, creixement i reconeixement i n'estem contents. Toca mirar endavant i pensar en què n'esperem del 2017. Us he triat disset desitjos, que espero que compartiu, si més no en part.

1. Votar. 2017 ha de ser un any de resolució del procés. El replantejament del full de ruta incorpora un referèndum, la millor sortida per desempatar la situació actual. Preferiblement hauria de ser pactat, però si no surt cal fer-lo igualment. Perquè cap procés, tampoc aquest, es pot fer etern i els catalans han dit de forma clara i sostinguda que volen decidir. L'independentisme fa anys que hi treballa i que es carrega de raons per assolir un estat que garanteixi que Catalunya segueixi sent. 254 dels 350 diputats del Congrés no ofereixen res més que un no.

2. Urnes i parlaments, no tribunals. La política, en democràcia, es fa als parlaments i la decideixen els ciutadans amb el seu vot. No els tribunals. Cal posar fi (o denunciar-la allà on calgui) la covardia del govern espanyol i els seus socis, que asseuen càrrecs electes al banc dels acusats enlloc d'afrontar les seves reivindicacions polítiques.

3. Deconstruir Rajoy. El líder del PP segueix al capdavant del govern espanyol. Però la seva debilitat al Congrés, i les tensions internes al PSOE, haurien de ser aprofitades per aturar, desmuntar i replantejar algunes de les seves iniciatives com la llei mordassa, la reforma laboral o la llei Wert.

4. Més Països Catalans. Els canvis de govern a les Illes i al País Valencià el 2015 són una oportunitat i cal seguir aprofitant-la per enfortir llaços entre els territoris de parla catalana amb iniciatives com l'Institut Ramon Llull. Compartim història, llengua i problemes comuns com l'infrafinançament (que enguany es podria mitigar si els governs juguen bé les cartes a Madrid) i la necessitat d'impulsar el corredor mediterrani. Ha de ser també l'any del retorn d'un Canal 9 més independent, de qualitat i que fomenti la llengua pròpia. L'espai català de comunicació ho agrairà.

5. Que Barcelona s'hi posi. Ada Colau té algunes idees clares, però li cal més empatia per buscar complicitats i afrontar els dos grans reptes pendents de la capital: el turisme massiu (no n'hi ha prou amb la moratòria hotelera) i la mobilitat. El tramvia per la Diagonal és una oportunitat però la gestió de les superilles és millorable.

6. Punxar la nova bombolla. La crisi dels darrers anys s'explica, en gran part, per la bombolla immobiliària. Ara, moderadament, el preu dels pisos torna a pujar però el que es dispara, si més no a Barcelona, és el lloguer. Una situació que, sumada a la impossibilitat de comprar habitatge de molts joves per una precarietat laboral que es cronifica, acaba expulsant-los de la seva ciutat. Ajuntament i Generalitat han d'arriscar més.

7. Tancar el CIE de la Zona Franca. Al Parlament tots els grups llevat del PP i C's van votar l'any passat en favor de tancar el Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca. L'Ajuntament el va precintar sense èxit en un intent que no reobrís. No s'ha d'afluixar en la pressió per acabar amb un tracte inhumà als nouvinguts que inclou, per exemple, batudes policials per perfil ètnic.

8. Prou pobresa energètica. El cas de la Rosa, l'àvia de Reus que va morir en un incendi causat per una espelma després que Gas Natural li tallés la llum sense avisar els serveis socials, no és aïllat. Les administracions han de ser contundents i embridar empreses que, actuant sovint en règim d'oligopoli, s'acullen a qualsevol escletxa legal per saltar-se les normes que protegeixen els més desafavorits. La Generalitat ha anunciat contundència i que seguirà amb els seus protocols. És bona notícia, com també ho seria un acord per la Renda Garantida de Ciutadania.

9. De la macroxifra a la teva butxaca. Les macrodades econòmiques comencen a acompanyar després que el 2008 esclatés una crisi que ha destruït bona part del nostre teixit industrial. El 2017 es preveu que el PIB torni als nivells anteriors a la crisi. Caldria que anés acompanyat de la recuperació del poder adquisitiu de les classes populars. De la crisi n'hem de sortir tots i no només els que menys l'han patida.

10. Masclisme? Ja n'hi ha prou! La violència de gènere no s'ha aturat aquest 2016 i la inversió de les administracions ha estat encara escassa. Cal donar-los més importància i també canviar els rols de gènere de la nostra societat. Evolucionem no només a nivell tecnològic o sanitari, també contra el masclisme. Igualtat i coeducació per prevenir, recursos necessaris per protegir i dignitat i respecte per a les víctimes són inexcusables.

11. Que el Brexit sigui una oportunitat. La sortida del Regne Unit de la Unió Europea és una mala notícia. Debilita el projecte comú i el farà encara més estatista. Aquest 2017 es concretarà l'adéu britànic i sabrem si la resta de països, amb una forta pressió interna populista en molts casos, ho converteix en una oportunitat per repensar i enfortir la Unió o va cap a la liquidació definitiva després d'anys de col·lapse.

12. Casa nostra, casa vostra. Una de les grans mancances de la Unió és la inexistència d'una política exterior comuna. S'ha posat de manifest de forma penosa aquest any pagant a Turquia, un estat amb uns estàndards democràtics cada cop més baixos, per treure's del damunt el problema dels refugiats. La seva situació ens hauria d'avergonyir a tots. Signeu aquest manifest si no ho heu fet.

13. Frenar l'extrema dreta. La ultradreta, que beu de la crisi, els discursos populistes i la por, és la gran amenaça de les societats postindustrials. Àustria l'ha frenada des de l'esquerra i esperem que França ho faci des de la dreta més tradicional (els socialistes no tenen cap opció) i Fillon s'imposi a Le Pen en les presidencials. El projecte europeu també estarà en joc. Més enllà dels match ball electorals cal un impuls regenerador i recuperar la credibilitat dels polítics.

14. Que Trump no compleixi. Als polítics els hem de demanar que compleixin. I del nou president nord-americà, el populista Donald Trump, que prendrà possessió al gener, el millor que en podem esperar és que se salti el seu programa electoral, que proposa una Amèrica encara més desigual i aïllada de la resta del món i els seus problemes.

15. Que Luis Enrique no inventi massa. L'entrenador del Barça està negociant la seva renovació. Ha demostrat que és capaç de fer conviure les estrelles al vestidor i de mantenir l'equip en bons registres competitius, però també s'han esborrat alguns signes d'identitat en l'estil que va implantar Johan Cruyff i va perfeccionar Josep Guardiola. No toquem el que funciona.

16. Que Cabré no ens falli. Després de sis anys sense novetats editorials uns dies abans de Sant Jordi apareixerà Quan arriba la penombra, una successió d'històries entrellaçades que esperem que ens faci xalar tant com Les veus del Pamano o Jo confesso, amb les que Jaume Cabré, el nostre novel·lista estrella, va triomfar tant a Catalunya com a l'estranger.

I 17. L'art sacre de Lleida no es toca. Les pressions polítiques i de l'Opus Dei van aconseguir al seu dia crear el petit bisbat de Barbastre-Montsó, cosa que va suposar segregar del de Lleida un centenar de parròquies de la Franja de Ponent. Això va obrir un litigi per l'art sacre i ara un jutjat d'Osca vol que el bisbat de Lleida retorni les obres d'art que al seu dia van adquirir el Govern a Sixena, com també va pretendre un tribunal eclesiàstic amb les obres comprades pel bisbe Messeguer a la Franja. El Govern no hauria de cedir. Cal mantenir la unitat de la col·lecció.