Xavier Domènech ha sorprès tothom amb el reclam d'unes eleccions a Catalunya i descartant la proposta de referèndum que fa tan sols dues setmanes la seva companya Ada Colau considerava "ineludible". Ell mateix havia manifestat a principis d'octubre que estaria obert a un referèndum unilateral si fos efectiu, cosa que, entre d'altres, també depèn de si els comuns se'l prenen prou seriosament. Tot plegat, posicions que no s'han discutit en cap fòrum de debat on pugui participar la totalitat de la militància d'aquest nou partit que pretén impulsar l'espai d'En Comú. Molt nova política.

Domènech creu que el 9-N va ser una mobilització popular sense efectes polítics, i té raó, però fa trampa quan diu que això no es diferencia del referèndum que el president Puigdemont pretén convocar amb el suport de la majoria del Parlament. Més enllà de prendre's la convocatòria seriosament, la principal diferència entre el referèndum i el 9-N rau en la voluntat d'executar el resultat, amb tots els seus efectes i conseqüències.

Els comuns haurien de ser honestos i admetre que la seva aposta pel referèndum pactat ha fracassat perquè no han aconseguit que Podemos formi govern a l'estat espanyol. Mentrestant, qualsevol cantarella que consisteixi en allò tan vell de "i si no ens deixen, caldrà fer eleccions" només evocaran la màxima d'Artur Mas (màxima que, per cert, l'expresident encara repetia fa uns mesos). Qualsevol diria que la nova Convergència és Catalunya en Comú i no el Partit Demòcrata Europeu Català.

Amb tot, és incomprensible que aquells que negaven el caràcter plebiscitari del 27-S ara defensin que només unes eleccions autonòmiques desencallarien la situació actual. Potser també convindria que ens expliquessin com, ara que tot indica que el govern del PP a l'estat acabarà la legislatura que tot just comença ara. Sense cap perspectiva que Podemos governi l'estat espanyol, avui els comuns s'erigeixen com la principal força autonomista a Catalunya. Naturalment és molt respectable, però poc coherent si tenim en compte les paraules del mateix Domènech de fa 3 mesos o la posició que Ada Colau sostenia fa només 2 setmanes. El contrast entre el seu discurs de radicalitat democràtica i el seu possibilisme és realment espectacular.