Hem sortit d'un mes d'octubre que ha estat brutal en tots els sentits (va començar amb el referèndum de l'1-O i va acabar amb la proclamació de la República) i hem entrat en un novembre marcat per la desorientació a l'espera d'un desembre electoral. Les formacions independentistes, enfeinades en la confecció de llistes i empaitant els independents que acompanyin millor el relat, no han aclarit encara què faran si guanyen en vots i escons el 21-D i com. Seguim esperant. Les unionistes tampoc han fet evident encara el seu compromís democràtic per respectar allò que votin els catalans. Per ara només sabem que, si no els agrada, el pla és aplicar, de nou, el 155, que poc a poc es va desplegant: aquest mateix divendres a la conselleria d'Educació.

El temps passa i les efemèrides se succeeixen. Just aquest divendres es compleixen tres mesos dels terribles atemptats de Barcelona i Cambrils, protagonitzats per una cèl·lula jihadista formada a Catalunya. Setze ciutadans i vuit terroristes van perdre la vida, un d'ells l'imam de Ripoll que va radicalitzar els joves. El diari El País ha publicat aquest divendres (malgrat que poques hores després ho ha despenjat i després ho ha matisat) que l'imam de la ciutat, Abdelbaki Es Satty, va tenir relació amb ells. El van presentar com un dels seus confidents a sou.

A banda de fer rectificar les informacions periodístiques, ningú al govern espanyol ha considerat oportú donar cap explicació sobre la relació entre el seu servei secret i el líder religiós que va ordir la massacre de la Rambla. Al seu dia no els van caure, però, els anells a l'hora d'enfangar la feina dels Mossos o de fabricar notes de la CIA per afirmar que hi havia avisos d'atemptat a Barcelona. Aquests dies tampoc han cregut que sigui oportú donar cap explicació sobre qui pot ser el tal "M. Rajoy" que apareix a les anotacions de pagaments en negre de Luis Bárcenas. Alguns, carregats com estem de mala fe segons ells, ens temem que qui cobrava diner negre provinents de comissions il·legals podria ser el cap de l'executiu però al partit, però a la Moncloa xiulen.

Són dues coses que han succeït aquesta setmana, i que han passat molt desapercebudes tant per a l'oposició al PP com per bona part de la premsa catalana i tota l'espanyola. Ens perdem unes explicacions que, de ben segur, els ciutadans mereixen. Perquè, és clar, hi ha qui és especialista a demanar explicacions només a uns, limitant l'exigència a determinats colors o projectes polítics. L'independentisme està fent autocrítica, ha reconegut que no estava a punt per plantar cara a un Estat disposat a tot per no ser desafiat i que no va ser capaç de calcular i preparar l'escenari d'enfrontament. El que sí podia afrontar, era el d'una República que es pogués desplegar de forma pactada o tolerada per l'Estat o la UE. Fins i tot una quarantena de decrets que s'han conegut a través de filtracions policials. I, segurament, si no podem saber més per boca dels seus responsables és perquè si ho expliquen seran acusats de cometre nous "delictes".

Es demanen explicacions de tota mena a l'independentisme, i és lògic que en campanya els seus líders (els que no estiguin empresonats, és clar) les donin. Però també hauríem de saber què en diuen els unionistes -que poden parlar amb tota la llibertat i sense temor a ser detinguts per les seves idees- de l'ús desproporcionat de la força que s'ha exercit en els darrers mesos, de la guerra bruta que s'ha practicat des del ministeri de l'Interior, del fet que s'hagi incentivat des de la Moncloa el canvi de seu d'empreses o que s'hagin fet seguiments a persones que no estaven formalment investigades. Només per esmentar alguns casos. També estaria bé saber en què es basaven determinats líders polítics, socials o empresarials quan, saberuts, promovien la tercera via donant per feta una actitud dialogant i generosa de l'Estat. Hi ha hagut tantes ofertes i concrecions com reconeixements internacionals a la República catalana. Explicacions de tothom i per a tothom.