S'ha obert, de nou, el debat polític entorn el dret a decidir la pròpia mort. Permetre que els professionals sanitaris acompanyin en aquesta decisió sense que aquests incorrin en delicte penal. L'article 143 del Codi Penal vigent tipifica com a delicte amb penes de presó que poden arribar a deu anys. Eutanàsia activa o suïcidi assistit. Autonomia i Seguretat. Igual que reclamem autonomia i llibertat per a decidir al llarg de la vida perquè no al final de la vida, la mort.

Junts pel Sí, CUP, PSC i Catalunya Sí que es Pot han presentat una proposta de llei parlamentària per demanar al Congrés que tramiti la modificació del Codi Penal per donar garanties jurídiques a aquest dret de decidir com morir. El passat dijous 26 de gener el Parlament, amb el vot d'aquests grups (amb l'abstenció de Ciutadans i el vot en contra del PP català), aprovà una moció en aquest mateix sentit, instant el Govern de la Generalitat a crear un Observatori de la mort. El grup Podem ha enregistrat text similar al Congrés.

A nivell internacional, els darrers vint anys, diferents estats estan donant cobertura legal al suïcidi assistit. Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Suïssa, els estats d'Oregon, Washington, Montana, Vermont, Califòrnia, Quebec, Nord Austràlia i Colòmbia. A Bèlgica també han legislat per a menors d'edat. La via del referèndum consultiu previ resulta particularment interessant per garantir el suport social a les iniciatives polítiques.

En enquestes fetes a Espanya del propi CIS indiquen que el 80% dels espanyols estan a favor de la mort digna i que entorn del 60% reclamen legislació que ho garanteixi amb la seguretat jurídica pertinent. Més del 60% dels catòlics estan a favor. Només entre els creients d'altres religions suspèn la legalització de l'eutanàsia activa. Entre els partits d'esquerra més del 90%, peròentre els conservadors més del 60%.

Diferents informes i resolucions reclamen debat social i polític a Espanya. Observatorio Bioética y Derecho, Institut Borja Bioètica, Comitè Consultiu Bioètica de Catalunya, Informe Junta Andalucía, Juristas por la disponibilidad de la propia vida (2016). A Catalunya hi ha una molt àmplia majoria social i política que ha anat consensuant entorn al tram final de la vida. Les lleis 21/2000, Llei 41/2002 relatives a l'autonomia del pacient, el dret a la informació, a la documentació clínica i a les voluntats anticipades.

Catalunya és pionera amb programes de cures pal·liatives des de fa 30 anys amb el lideratge del Dr. Gómez Batista referent de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). El propi Estatut Autonomia 2006 afirmava el dret a viure amb dignitat la pròpia mort e l'article 20.

Els propis codis ètics dels metges i infermeres de Catalunya avalen el valor de la dignitat i l'autonomia conscient i informada del pacient en la mort digna i la gran majoria a favor de legislar entorn del suïcidi assistit. Els propis professionals sanitaris consideren que la bona praxi mèdica ens indica quan l'aferrissament terapèutic perd sentit si no aporta valor ni dignitat a la persona.

El propi Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya, de composició plural i interdisciplinar, ha anat emetent informes al llarg dels darrers 20 anys en aquest sentit. L'informe del 2006, sota la presidència de la Dra. Victòria Camps i la coordinació del Dr. Rafel Manzanera, entorn del suïcidi assistit, concretà conceptes i recomanacions explícites, entorn a la necessitat de debatre i legislar.

L'Associació per una Mort Digna ens interpel·la entorn a aquesta necessitat i a més a Catalunya, que ha sigut pionera en aquests temes, amb molt ample suport social i professional; també en el moment de context polític entorn el dret al referèndum. Llibertats individuals i col·lectives en un mateix argument filosòfic. Referèndum per saber si els catalans volen ser un estat independent, com la via democràtica, pacífica i referèndum per saber si volem legislar per donar cobertura legal garantida al suïcidi assistit.

Les societats madures han de socialitzar el debat de la pròpia mort i sobretot a occident on aquesta sembla una qüestió mèdica o del món audiovisual. L'aplicació de les lleis a països amb normativa que ho permet ens indiquen el camí i que hi ha suficients controls per prevenir l'abús i la mala praxi. A Holanda el 3.9% de les persones mortes any 2015 varen ser sota voluntat explícita de mort digna, eutanàsia. En aquests moments estan revisant la legislació especialment adaptada a les persones grans i a l'increment de demències.

Entorn 1% dels catalans han fet un document de voluntats anticipades. Uns 25.000 pacients a Catalunya són atesos a l'any en Unitats de Cures Pal·liatives o per equips multidisciplinars (PADES). Estudis fets a la Càtedra de Cures Pal·liatives de la Universitat de Vic, Universitat Central de Catalunya, indiquen que el 1,6% dels pacients necessitarien acompanyament al tram final de la vida.

Cal portar aquest debat a la societat i que tothom prengui les seves pròpies decisions amb el coneixement i seguretats necessàries. No tenir dignitat en la mort és renunciar a la llibertat en vida.