Dret a l’habitatge o dret al negoci de l’habitatge? La pregunta pot resultar confusa, però si la concretem acaba sent força clara. ¿Hem de garantir que tothom pugui accedir a un habitatge per desenvolupar la seva vida o hem de garantir que tothom pugui fer allò que vulgui amb els habitatges que té? Tenir garantit el dret a l’habitatge genera una llibertat per a la ciutadania. Tenir garantit el dret al negoci de l’habitatge generar una altra llibertat per a la ciutadania. Però les dues llibertats no sempre es poden garantir a la vegada i, si no ho teníem prou clar, aquest dimecres es va posar clarament de manifest al Parlament quan es va debatre el Decret llei 2/2025 pel qual s’adopten mesures urgents en matèria d’habitatge i urbanisme.
Aquest decret hauria de servir, entre altres coses, per posar remei al forat creat en deixar sense regular els lloguers de temporada i d’habitacions. Forat que ha permès, feta la llei, feta la trampa, que moltes propietats canviessin els seus pisos de lloguers tradicionals a lloguers de temporada i habitacions. Això ha suposat evitar la limitació dels lloguers i poder continuar augmentat els preus. En el debat parlamentari del passat dimecres, en nom de la llibertat de la propietat, hi ha qui va defensar que les propietats han de poder fer el que vulguin amb els seus pisos. En una direcció contrària, en nom de la llibertat de les persones llogateres, hi ha qui va defensar que les propietats no poden evitar la llei passant els seus pisos a lloguers de temporada o d’habitacions. El Parlament es va dividir. A favor hi van votar PSC, ERC, Comuns i CUP. En contra s’hi van posicionar Junts, PP, Vox i Aliança.
La consellera Sílvia Paneque va plantejar: "El dret a l’habitatge no pot estar sotmès a les regles del mercat, amb referència a altres usos recreatius o turístics, perquè és, abans que altres interessos legítims, un dret bàsic dels catalans i catalanes". La resposta de Salvador Vergés i Tejero, de Junts, va ser clara; va acusar el PSC d’estar vulnerant el dret a la propietat. I afegia: “I els hi recordo que el dret a la propietat, igual com el dret a l’habitatge, està reconegut en la carta universal dels drets humans”. La representant del Partit Popular, Eva García Rodríguez, va ser encara més explícita en la defensa del negoci de l’habitatge: "Miri, sí, alt i clar, el Partit Popular defensem tradicionalment els drets dels propietaris d'immobles, tant dels petits tenidors com dels grans tenidors. Considerem que els propietaris han de poder gestionar els seus béns de manera lliure i sense excessives intervencions per part de l'Administració pública. Aquesta postura que es basa en la defensa de la llibertat econòmica, la protecció de la propietat privada i la creença que la iniciativa privada, doncs, és el que ha de ser és justament el que nosaltres, com a Partit Popular, defensem i hem defensat sempre".
La llibertat econòmica de la qual parla la representant del PP és la llibertat de qui té la propietat, no de qui vol accedir al dret a l'habitatge. Laure Vega, de la CUP, va parlar de la llibertat d’una altra manera: "Perquè quedi clar a tots els grups parlamentaris, aquí deixin de sorprendre’s perquè fem el que hem de fer: nosaltres baixaríem al mismíssim infern si així poguéssim assegurar que en aquest país la gent dorm més tranquil·la a les nits i que és una miqueta més lliure. Perquè la llibertat comença amb petites regulacions com aquesta i acabarà quan el dret a l’habitatge no sigui un negoci." I Susanna Segovia, Comuns, va fer un exercici de concreció contrari al dret al negoci de l’habitatge: “El dret a l’habitatge, a tenir un habitatge digne està reconegut a la constitució de l’Estat espanyol. Està reconegut el dret a la propietat. El que no està reconegut és el dret a especular amb un dret. Això no està reconegut a cap llei ni a cap constitució de l’Estat espanyol”.
Existeix el dret a la propietat, però l’especulació, el negoci, va més enllà de la propietat. Una cosa és el dret a la propietat i una altra el dret a fer amb la propietat tot allò que es vulgui. Ester Capella, d’ERC, va vincular l’especulació amb el mercat: “Hem de treure de la lògica especulativa del mercat l’habitatge, l’accés a l’habitatge.”. Si el mercat de l’habitatge està dominat per la lògica especulativa, cal treure-la. Davant de qui considera que el mercat genera llibertat, el mercat de l’habitatge mostrari tot el contrari per Capella.
Vox i Aliança, en les seves intervencions, també es van oposar al decret amb pocs arguments nous, però cal destacar que Sílvia Orriols no va deixar passar l’oportunitat de culpar també a les persones migrants del conflicte de l’habitatge. Diferents intervencions contràries al decret han insistit a responsabilitzar Colau i Comuns del conflicte de l’habitatge, però el coneixement de què disposem indica el contrari. Cal fer més del que van aconseguir fer. També cal tenir present que el debat d'aquest passat dimecres, i l’acord sorgit, difícilment hauria tingut lloc sense la mobilització pel dret a l’habitatge que vivim els darrers anys, com tots els avenços que s’han anat concretant en favor del dret a l’habitatge. Convé tenir-ho present per entendre alguns dels moviments i canvis de posició que s’han produït.
Les evidències de les quals disposem ens mostren que el conflicte de l’habitatge actual té el seu origen en la voluntat especulativa, acumulativa, de negoci, que pot guiar aquesta propietat. En temps d’inversions incertes, propietats locals i internacionals inverteixen en un producte que és essencial per a la vida de les persones. L’habitatge és un producte que des dels anys vuitanta s’ha anat desregulant per afavorir el negoci, no per garantir-hi l’accés. Construir més no és la solució si no garantim que els habitatges que necessita la ciutadania estiguin al marge de la voluntat especulativa i de la maximització de beneficis.
